Un acord estalviaria a Duran haver de declarar com a testimoni al judici

Un dels serrells per ultimar del pacte és
si Unió finalment pagarà la indemnitazió
de 200.000 euros que li reclama el fiscal

 08:38  
Un acord estalviaria a Duran haver de declarar com a testimoni al judici
Un acord estalviaria a Duran haver de declarar com a testimoni al judici  marc martí

BARCELONA | J.CALLOL L'acord al qual poden arribar avui les parts del cas Treball va molt més enllà de la simple assumpció de responsabilitats i la imposició de penes mínimes. El possible pacte pot comportar que alguns dels personatges il·lustres que està previst que passin per la Secció Segona de l'Audiència de Barcelona s'ho puguin estalviar.
Quan als passadissos de l'Audiència de la Barcelona es començava a parlar obertament d'una conformitat era inevitable entre periodistes i públic arribar a la conclusió que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, no hauria de declarar com a testimoni.

I és que així estava previst. Manuel González Peeters, l'advocat de Vicenç Gavaldà (exsecretari d'Organització d'Unió), va sol·licitar la compareixença del que ja era el màxim responsable del partit democristià en la dècada dels 90, quan es va cometre el presumpte frau. El Tribunal li havia acceptat aquest testimoni, així com tants altres alts càrrecs i antics responsables tant d'UDC com de la Conselleria de Treball.

Per la sala de vistes i durant els propers mesos havien de desfilar, a més de Duran i també com a testimonis, els exconsellers de Treball, Ignasi Farreres i Lluís Franco; el diputat d'Unió al Congrés i exsecretari d'Organització, Josep ?Sánchez Llibre o l'exdelegat de Treball a Girona i exresponsable del partit a la mateixa província, Josep Enric Millo. Aquest darrer, actuament president del PP a Girona, fins i tot havia estat imputat fins que el Tribunal Superior de Justícia va arxivar la seva causa. Un fet similar li va passar a Sánchez Llibre, quan la jutgessa instructora, Sílvia López Mejía, i el fiscal Fernando Rodríguez Rey van considerar que se l'havia d'imputar i el Tribunal Suprem ho va desestimar.

El que és cert és que per a cap d'ells seria còmode haver de respondre a les preguntes d'advocats i fiscalia sobre l'acusació de finançament irregular d'Unió. I és que no en va, el Ministeri Públic considera que el partit democristià es va lucrar a través de les subvencions destinades a cursos d'aturats provinents del Departament de Treball -a mans d'UDC-, mitjançant les acadèmies de Pallerols.

Responsable a títol lucratiu
La Fiscalia reclama prop de 200.000 euros a Unió ja que considera que és responsable civil subsidiària a títol lucratiu, un fet inèdit en la història de la justícia espanyola. A més, creu que el partit és responsable civil subsidiari de la resta de 400.000 euros presumptament malversats en cas que els acusats es declarin insolvents.

I aquí és on resideix la importància d'aquest acord. Es plantejarà que Unió pagui part dels diners? I en cas de ser així, voldria dir que el partit que lidera Josep Antoni Duran Lleida admetria la seva implicació en l'afer? UDC ha mantingut sempre la seva inocència i ha negat haver-se finançat amb els fons ocupacionals. Com a molt, el que ha arribat a concedir és que es van produir "algunes irregularitats" en la dècada dels 90 amb el repartitment de les subvencions.

L'estalvi de l'acord
És clar que un pacte estalviaria a tots aquests càrrecs democristians haver d'assistir al judici amb les conseqüents fotografies i imatges de televisió, però també evitaria quatre mesos plens de sessions judicials amb testimonis que poden acabar per complicar encara més l'existència del partit de Duran Lleida.

Per tant, és probable que UDC estigui disposada a afrontar part de la responsabilitat -ni que sigui públicament pagant indemnitzacions- i estalviar-se setmanes i setmanes de calvari amb informacions pràcticament diàries. La incògnita, però, es resoldrà avui, quan es coneixerà quina de les possibilitats li depara a Unió.

Enllaços recomanats: Premis cinema