Fiscalia i acusats negocien penes mínimes pel cas Treball

La vista va quedar suspesa ahir al migidia perquè defenses i acusacions ultimessin un acord de conformitat

 18:35  
Vicenç Gavaldà, secretari d´Organització d´Unió en la dècada dels 90.
Vicenç Gavaldà, secretari d´Organització d´Unió en la dècada dels 90. 
 MULTIMÈDIA

JOSEP CALLOL
BARCELONA
Un judici de vint minuts. Així és com es podria tancar avui el que havia de ser el «macrojudici» del cas Treball i que estava previst amb un total de 54 sessions. Si algú tenia esperances que la vista que havia de començar ahir a l´Audiència de Barcelona serviria per esclarir almenys alguns dels molts punts foscos de l´afer, ja es pot començar a fer a la idea que no serà així. Defenses i acusacions (Fiscalia i Generalitat) estan ultimant un pacte amb l´objectiu que diversos dels set acusats admetin els fets, tornin els diners i a canvi obtinguin penes mínimes que els permetin no haver d´ingressar a la presó si fossin condemnats.

Almenys això és el poc que va transcendir ahir al Palau de Justícia de Barcelona, on havia de començar un judici que, tèoricament, s´havia d´allargar fins l´abril vinent. Fonts judicials van explicar que el Tribunal de la Secció Segona de l´Audiència va decidir suspendre la vista per donar a les parts temps fins avui a les cinc de la tarda per ultimar l´acord. Les mateixes fonts van explicar que només faltaven els darrers serrells i donaven per fet que la llarga i àrdua investigació acabaria amb una conformitat.

O sigui, els set acusats poden entrar avui a la Sala i sortir-ne poca estona més tard, després d´haver escoltat l´acord de la boca del magistrat president i ponent de la sentència, Javier Arzúa. D´aquesta manera podrien quedar liquidats quinze anys d´investigació.

Els set acusats són l´exsecretari d´Organització d´Unió, Vicenç Gavaldà; el seu germà Lluís, exdirector general d´Ocupació del Departament de Treball; Dolors Llorens, subdirectora general d´Ocupació; Fidel Pallerols, propietari de les acadèmies de formació a través de les quals presumptament es desviava diner públic cap a Unió; la que va ser apoderada de les empreses, Maria Creu Guerrero; l´exinformàtic de la Generalitat Jaume Pallerols i el militant d´UDC Santiago Vallvé.

Tots set s´enfronten a penes d´entre quatre i onze anys de presó, depenent de l´acusació, per delictes de malversació, suborn i falsedat, càstig que podria quedar en menys de dos anys per a la majoria d´ells i alguns fins i tot quedarien exonerats de qualsevol responsabilitat. Sempre a l´espera del tancament de les negociacions, Maria Creu Guerrero i Dolors Llorens podrien quedar fora de la causa.
Els que han exercit càrrecs públics acceptarien d´aquesta manera el delicte de prevaricació, mentre que l´empresari ho faria amb el de frau en les subvencions.

Qui paga què
Un altre dels punts en discussió és com es paguen els diners que s´haurien malversat. El fiscal considera que s´han de tornar 600.000 euros i l´acord podria passar perquè Unió assumeixi el pagament de 200.00o euros com a partícip a títol lucratiu –segons la Fiscalia– i els acusats abonarien els 400.000 restants.

La conformitat també podria comportar una rebaixa en les inhabilitacions i fins i tot de les indemnitzacions, fets que es podrien confirmar avui.

Enllaços recomanats: Premis cinema