El gironí Joan Surroca presenta demà a València el seu Manual de ceremonias civiles, un recull de propostes, textos i cançons per a una litúrgia laica. No només per als casaments, sinó també per a les acollides i comiats (batejos i funerals en la religió)

Per què una societat cada cop més laica es resisteix a abandonar la religió en les cerimònies?

Bé, Girona és el lloc de Catalunya on més casaments civils hi ha: un 67% dels que se celebren. Pel que fa als enterraments, a les grans ciutats el percentatge de civils és del 20%, si bé en els pobles és encara de només el 5%.

La gent es casa pel civil però encara vol ser enterrada per l'Església, no sigui que finalment hi hagi un Déu...

No, de fet el que passa és que la gent que va morint sol ser gran, i no tenen el costum de les cerimònies civils.

I a més, ja no tenen opinió.

Per això recomanem que en vida es realitzi el testament vital, que deixi clar de quina manera vol ser enterrat cadascú. De tota manera, una cerimònia laica no està renyida amb una de religiosa: es poden fer tots dos tipus de cerimònia, o només fer-ne una. Vull deixar clar que aquest llibre no intenta anar contra cap opció religiosa, sinó a favor que les persones puguin triar el cerimonial que veritablement vulguin.

L'Església té llarga experiència.

Efectivament. Les coses com siguin, i els capellans dominen perfectament el ritus i el cerimonial, hi tenen molta pràctica. L'escenografia, a més, també és de molt bona qualitat. El problema és on efectuar un funeral laic, perquè habitualment els ajuntaments no disposen de sales específiques.

Sovint les cerimònies religioses poc tenen a veure amb religiositat, sospito.

Miri, al Japó només hi ha un 1,5% de catòlics, i en canvi hi ha molts casaments segons aquest ritus. Ni tan sols els realitzen capellans, sinó gent que s'hi vesteix. Segueixen tot el ritual no perquè siguin catòlics, sinó perquè els agrada.

En el llibre recomana una llista de cançons per a cada ocasió. Li asseguro que si la meva promesa em posés Burbujas de amor en el casament, la deixo allà plantada.

(Riu). N'hi poso moltes per triar, després ja és qüestió de gustos de cadascú. I de parlar-ho abans conjuntament, és clar.

En els funerals, demostra que més enllà dels rèquiems hi ha vida -o potser hauria de dir mort-, incloent-hi Police, Nirvana, Pink Floyd...

No hem de distingir, ni tan sols per als funerals, entre música clàssica i música moderna, sinó entre bona i mala música. N'hi ha de clàssica que és dolenta.

Anem als textos. Amb quin dels recomanats acolliria vostè un nou fill?

M'agrada molt el discurs final de Charles Chaplin a El gran dictador: "En aquest món hi ha lloc per a tots i la bona terra és rica i pot alimentar tots els éssers...", etc.

I amb quin deixaria aquest món?

Amb el poema El temple de la mort, de Màrius Torres.