Un dels recorreguts que faig quan ens ve a visitar a casa alguna persona de fora és el següent: a l'altura de Bordils agafo el trencant que va cap a Sant Martí Vell. És la nostra primera parada. Recordo que als Estats Units, quan explicàvem que Elsa Peretti, la disenyadora de les joies de Tiffany, tenia casa en un poblet de nom "Saint Martin the Old", es quedaven parats. Tots es pensen que els americans famosos tenen residència a la Provença i a la Toscana. Fins i tot ensenyàvem fotos perquè es quedessin una mica bocabadats. Ara resulta que un dels propers despropòsits urbanístics que es volen portar a terme al nostre territori és la destrucció del meravellós paisatge que envolta Sant Martí. Els responsables en són els mateixos que confonen progrés i desenvolupament amb totxo i mal gust. Els mateixos a qui els agradaria, segur, fer túnels per sota de les Gavarres i autovies pel litoral, si poguessin.
La següent parada en el recorregut és Madremanya, la tercera és Monells, on esmorzem a la plaça. Des de Monells hi ha dues opcions: una, anar per una carretereta que porta cap a Cruïlles. S'ha d'aprofitar aquest camí abans que algun dia sigui destrossat per la variant de la Bisbal. La segona opció és anar cap al meu estimat Corçà per passejar pel seu impecable nucli antic (llàstima només de la merda dels gossos que no recullen els seus propietaris). Si els nostres visitants en volen més, queda l'última possibilitat: recular fins a la Pera i Púbol, per anar a veure el Castell de la Gala.
No sé si salvarem Sant Martí i els paratges que uneixen Monells amb Cruïlles i Corçà. Potser serà qüestió de començar a estudiar nous recorreguts, preparant-nos per al pitjor.
