L'Hotel Medes II, a l'Estartit, compleix aquest estiu 50 anys. Gestionat des de l'inici per la mateixa família, el dirigeix actualment Narcís Coll, fill del fundador de l'establiment, d'igual nom i que segueix al peu del canó.

Els fills de fundadors d'hotel són tots com Paris Hilton?

He, he, de tots els que conec no n'hi ha cap que sigui d'aquest estil. Jo mateix sóc morè, no tinc tant cabell com Paris Hilton, i no em veurà en gaires festes.

El balconing és l'esport de moda a alguns hotels. Al seu també?

Aquí la piscina queda molt lluny dels balcons, així que a més de salt d'alçada l'haurien de fer de llargada. O sigui que físicament ja ho evitem.

Què és el més estrany que li han robat de l'hotel en cinquanta anys?

Em va estranyar que s'enduguessin un retall de calendari que tenia emmarcat amb el poema aquell de Fages de Climen, "Braços en creu damunt la pia fusta, senyor empareu la closa i el sembrat...". Devia ser un client molt pietós.

I el més estrany que algú s'hi ha deixat oblidat?

Es deixen de tot, sobretot carregadors de mòbil.

Cap senyora o cap marit?

Potser més d'un (o una) ho ha pensat, però al final ningú ha acabat fent-ho.

Què hauria passat fa 50 anys si hagués vingut avui amb una senyoreta a llogar una habitació doble?

Doncs miri, hauria hagut d'ensenyar--me el Llibre de Família per demostrar-me que estaven casats. Bé, això en teoria, perquè ara ja li puc confessar que en ocasions érem... comprensius.

I avui?

Avui res, home. Avui això ho hem facilitat molt. No em refereixo als hotels, eh? sinó a la societat en general.

Quants cops ha tingut ganes de canviar d'ofici?

En moments puntuals, moltes vegades. Però després sempre continuo. És que treballar amb gent que ve a disfrutar facilita molt les coses. Ha de ser molt més difícil, per exemple, treballar de metge o de policia, en contacte amb malalts o dedicats a detenir i renyar la gent. Ja no diguem fer de soldat...

S'ha trobat penques que marxen sense pagar?

Sempre n'hi ha. És un percentatge amb què els hotelers hem de comptar en fer números.

I clients que truquen a recepció demanant... companyia?

També n'hi ha, també. Encara n'hi ha que els costa espavilar-se (riu). Els fem entendre que no ens hi dediquem.

El pitjor enemic d'un hoteler a la costa és el mal temps o les normatives del Govern?

Meitat i meitat. Anava a dir que la diferència és que el temps és més imprevisible, però ben pensat totes dues coses ho són.

En què es fixa primer d'un hotel quan hi va de client?

Sobretot en el tracte. I és també de les coses que més em preocupen a casa. Els hotels tenen una sèrie de característiques similars, la diferència les marquen les relacions que siguem capaços de crear amb els clients.