El lloretenc Enric Carcereny acaba de publicar el seu primer llibre, La ira del baobab, unes memòries novel·lades on reflexiona sobre la independència, l'esclavitud i, sobretot, reivindica la memòria del seu pare, mort el 1977 d'un atac de cor per les injúries que es van dir d'ell.
La seva vida és una novel·la?
Gairebé. Perquè he viscut moltes experiències, i les experiències ajuden a adquirir coneixement.
Quina és la pitjor experiència que ha viscut?
Haver anat sempre de molt bona fe i veure que així els coses no sempre surten bé. Ara sé que és inevitable trobar gent que va de mala fe, el món funciona així.
També deu haver viscut bones experiènces, sinó, això serà un drama...
És clar, hi ha moltes coses que he disfrutat molt fent-les. Per exemple, els cinemes nous d'aquí, de Lloret. Però valoro sobretot reivindicar amb aquest llibre la memòria del meu pare, víctima d'una falsa acusació.
Què li va passar?
Va morir d'un atac de cor, però gairebé es podria dir que el van matar. El detonador de l'infart va ser un article injuriós. L'acusaven d'un delicte que mai no havia comès, i això el va trasbalsar tant que el cor no va aguantar. En quatre anys va patir tres infarts. Per això al llibre defenso que el nou asil de Lloret es faci al santuari de Sant Pere del Bosc.
Ja em perdonarà però no acabo de veure-hi la relació...
El meu pare es va assabentar -parlo dels anys 70- que en tot l'afer de Sant Pere i l'asil hi havia irregularitats, i era una persona tan recta que va posar una denúncia. Al cap dels anys, una mala persona, familiar del denunciat, va fer un escrit acusant-lo en fals d'un delicte.
I aprofita per tractar altres temes, com el de la llengua, dient que hi havia catalans que parlaven castellà perquè "fa més fi". Encara n'hi ha?
Sí que n'hi ha, i algun de molt famós, però prefereixo no dir noms.
Però vostè ha escrit el llibre en castellà.
Perquè la història ho porta, ja que el protagonista és un esclau cubà portat a Catalunya pel seu amo. Ell parla català, però ve aquí i tothom li parla castellà. Però com que sap català, escolta una infermera comentar que ha matat una àvia de l'asil.
No foti, home!
He, he, ho vaig escriure abans que passés tot això d'Olot
Per què li interessa l'esclavitud?
Perquè, com deia Aristòtil, és un tic que els humans portem a sobre. És trist que hi ha gent que es ven per molts diners, i es pot entendre, però altra es ven per molt poc, i calla. Encara que sigui per un motiu insignificant, s'ha de parlar quan fa falta.
Per això defensa sense embuts la independència de Catalunya?
És que sense Espanya els catalans aniríem molt millor. D'entrada, hi guanyaríem diners. I al final la independència arribarà, quan CiU s'adoni que a Madrid ens donaran dos rals, i encara gràcies si ens els donen. Espero que aviat es constitueixi una plataforma per anar de debò cap a la independència.
