Aquest dimecres el Parlament celebrarà el debat de totalitat dels pressupostos i que proposa el govern i de la llei d'acompanyament que incorpora les mesures fiscals i financeres. El conseller d'economia, Andreu Mas-Colell, defensa que no hi ha marge per fer altra cosa que el que es recull en el projecte de llei. Últimament els polítics s'han entestat a convertir-se en els principals detractors de la seva activitat tot intentant convèncer-nos que no poden fer res més del que fan; per exemple, els nostres governants diuen que abans no es podia haver preveure la crisi ni actuar contra les seves causes ni mitigar les seves conseqüències, ni ara gaire més del que fan per sortir-ne. Si tot això fos cert, la primera mesura que es podria prendre per aprimar l'administració seria eliminar el ministeri i la conselleria d'Economia i substituir-los per unes direccions generals pressupostària, que ens sortirà força més barata que les actuals estructures. Però encara que els buròcrates dels partits ho obliden quan els convé, la política és una eina potencialment transformadora de la realitat, com es demostra per bé i per mal. Per exemple, que alguns països del nostre entorn estiguin començant a créixer de forma sòlida i sostinguda mentre aquí el que augmenten són les incògnites sobre el nostre futur, és perquè uns han fet els dures i els altres no. Tornant als pressupostos, la Generalitat presenta per aquest any unes xifres austeres, que preveuen la davallada dels ingressos, afronten la inevitable retallada de la despesa i renuncien a l'espiral suïcida del dèficit. El govern s'ha vist obligat a fer de la necessitat virtut i ha establert una llista de prioritats; aquí és on cal situar el debat, en l'anàlisi de si s'ha escollit el millor camí per afrontar la recuperació econòmica sense malmetre la cohesió social.
