Sota el coll de Coubet, entre alzines i roures, faigs, pollancres i verns, corren les aigües lleugerament verdoses de la riera de Riudaura. Els grans còdols de la glera sorgeixen com calbes blanques i rodones assecades pel sol del migdia, provocant amb el seu xoc constant amb l'aigua, un remoreig que impregna l'ambient d'una agradable bonior.
El poble, instal·lat en un bac vora la muntanya, es despenja per carrers empedrats i sinuosos, fins que arriba als peus de l'església i de la torre de l'antic monestir.
Seguint una tradició ancestral, una aranya ha teixit la seva trampa entre els braços d'una creu de ferro forjat clavada a la porta del cementiri. Els nínxols d'un blanc resplendent gairebé semblen fora de lloc entre el verd immaculat d'aquesta vall de la Garrotxa, on encara els nois i les noies dansen el ball del Gambeto amb barret de copa i davantal de seda.
Diuen que fa molts anys, vora el poble, el cavaller Dolcet va matar un drac amb l'ajuda inestimable d'un mirall, on la bèstia, en veure's reflectida, va morir d'espant.
Sota un porxo, vora la plaça, un cartell adverteix dels perills dels petards i una màquina expenedora -que compleix la norma EN600- ofereix, per un euro i cinquanta cèntims, tres preservatius, dels quals ja no en podran gaudir ni els dracs i ni els cavallers, perquè ja s'han extingit completament, engolits definitivament pel joc de miralls de la història.
Sota els murs de ferro rovellat del centre cívic, un panell indica la potència en quilowatts del seu sistema fotovoltaic i en el ventre del municipi -diuen- hi reposa una gran bossa de gas i de petroli.
