Una de les sessions del curs "Esquerdes del patriarcat", que organitza el Col·lectiu de Dones en l'Església al Centre Cívic Pla de Palau de Girona, ha estat dedicada a reivindicar la figura de la diputada al Congrés Clara Campoamor (Madrid, 1888-Lausana, 1972), que va aconseguir el dret de vot femení el 1931. La ponent és la investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Mar Trallero (Barcelona, 1975), especialitzada en la Generació del 27 i, en concret, en literatura de l'exili.

I per què no tenia dret a vot?

Perquè el sistema patriarcal així ho va establir. L'home és qui tenia el poder, qui l'exercia i legislava. La dona era reduïda a l'àmbit domèstic i, per tant, no podia participar en res que hi excedís.

I tampoc fa tant de temps.

El 1931, molt pocs països tenien el sufragi universal. I es va aconseguir gràcies a l'esforç de dones molt singulars, com Clara Campoamor.

Parli d'ella, com la definiria?

Molt lluitadora, molt tenaç, molt rebel, amb molt de sentit de la justícia i molt sacrificada. A partir de l'aprovació del vot femení, Campoamor va ser culpada de tots els mals: del bienni negre, de la Guerra Civil, la postguerra...

Ni el mateix partit li va donar suport.

Va lluitar en solitari des del principi. Ideològicament, no pertanyia al Partit Radical. Ella tenia una posició molt clara i aquest partit, no. Campoamor era molt d'esquerres, socialista i, sobretot, molt pràctica. Es va adonar que per aconseguir els drets de les dones, i un dels principals era el vot, no podia anar amb utopies polítiques. Va considerar que si el partit que més s'adequava a la seva posició ideològica no li facilitava el vot per a les dones, havia d'estar en un altre. I aquest era el Partit Republicà, d'Alejandro Lerroux. Però aquí també es va sentir sola perquè les posicions no sempre eren ?coincidents.

Una curiositat. Per què no hi ha homes que reivindiquen públicament els drets de les dones?

La cultura patriarcal és de fa molts i molts anys. És molt difícil de canviar una manera de pensar, una mentalitat. Tot i que una persona pot tenir certs valors, una ètica i un posicionament ideològic, hi ha aquest llast patriarcal que provoca que no podem evitar certs comportaments.

Teòricament, molts avenços. I a la pràctica, quina valoració fa?

No hi ha dubte que s'ha avançat molt en legislació. Sobretot, si llegim lleis anteriors a 1931. A la pràctica, les dones seguim estant relegades en determinats àmbits, com la professió.

Sembla un fracàs que els drets arribin "imposats" per via legislativa.

Necessitem garanties jurídiques. Per exemple, tots som iguals. Però la Constitució ho ha de dir.

La clau és en l'educació!

És fonamental. I no només a l'escola, sinó també en persones adultes.

El feminisme és radical.

El feminisme és natural. Ni és radical, ni va contra l'home. S'ha intentat radicalitzar el moviment. O veure'l com a radical. I no és així.