Pot semblar un joc infantil, un treball de camp d'aficionats a la geografia urbana: heu provat mai de pernoctar en un hotel de la mateixa ciutat? Quants ciutadans s'han allotjat en un hostal de la vila on tenen casa, habitació i llit? Que ?es?trany, no? Transvertir-se per un instant de foraster, llevar-se i esmorzar en un establiment a tocar del domicili de tot l'any no deixa de ser una experiència xocant que tots hauríem de practicar alguna vegada a la vida. Comprendríem, potser, la diferència vital: com ens veuen, com ens veiem. Com creiem que som vistos. O com ens mostrem, quina imatge projectem, què és el primer que crida l'atenció del nostre entorn, quines flaires atrauen el visitant casual, quins colors, quines formesÉ Quines cares associa el viatger al mapa humà de la comarca, com anem de simpatia, d'excentricitat o d'extraversió. Som amables? Són bonics els nostres carrers? Som nets? Tenim molts edificis lletjos, baixos, alts? És sorollosa, la ciutat? És grisa? Hi ha jovent, somriures, immigrants, vells, pidolaires, vent, fum, esglésies, porxos, gelateries, papereres, labavos públics, bancsÉ?
Les recepcions dels hotels que fan de llar transitòria a milers de veïns ocasionals són la clau de volta entre la intimitat de la cambra personal i l'espai comú que dia a dia compartim sense ser-ne del tot conscients. Quants gironins s'han despertat un dia en un motel a tocar de casa, han desplegat un plànol i s'han proposat de descobrir els paisatges quotidians amb una mirada crítica i distant? Probablement, ens sorprendríem dels detalls més insignificants, passaríem per alt maldecaps de la política menor. Aprendríem que ni som tan bons ni som tan dolents, que l'orgull o la vergonya resten lluny de l'anecdotari municipal.
