Xavi Teis ha publicat el llibre "Cómo cambiar el mundo con tu dinero", sobre banca ètica. Ahir a la tarda va presentar-lo a Girona, en un acte organitzat per Coordinadora-Setem i Justícia i Pau. Teis és economista i tècnic de Fets, entitat que promou el finançament ètic i solidari

Banca ètica. Un oxímoron?

A priori sí, però la realitat demostra que no té per què ser-ho. És complicat trobar ètica en les entitats financeres tradicionals, però la banca ètica utilitza els diners amb uns altres objectius. Per tant, pot haver-hi una banca ètica.

És possible una Bankia ètica?

Amb els criteris actuals és impossible. Es mou per la lògica de maximitzar beneficis i les seves inversions s'encaminen només a aquest objectiu. I oblida les conseqüències negatives que pot generar aquesta activitat inversora. Si només es té en compte la rendibilitat d'una inversió, no hi ha ètica. D'aquí el forat gegant que ara hem de pagar entre tots.

I un govern ètic?

Hauria de ser possible, però amb els polítics que tenim actualment no ho és. En general els seus objectius estan enfocats a aconseguir vots per mantenir-se al poder. No tenen visió a llarg termini. A això, hi sumi que la majoria de polítics estan subjugats al poder econòmic.

Vol dir? Costa de creure...

Ha, ha. Només ha de veure la darrera mesura d'amnistiar els empresaris evasors d'impostos a canvi d'un 10%. Això és indignant i aberrant. Posa en evidència que manen els poders econòmics.

No deu ser que els governants són tan bona gent que saben perdonar?

Sí, amb depèn de qui són molt amics i comprensius. En canvi la mínima errada del treballador o el petit empresari es persegueix implacablement.

Anem a pams: què puc fer per canviar el món amb els meus diners?

Per bé o per mal, jo diria que per mal, avui el món el mouen els diners. En conseqüència, si canviem l'orientació d'allò que fa moure el món, podrem canviar el món.

M'ho concreta?

Si com a ciutadans adquirim consciència de com volem que s'usin els nostres diners, podem destinar-los a polítiques que transformin la societta en positiu. O sigui, tenint-los en una banca ètica i no en una de tradicional.

Queden llunyans els temps en què les empreses que cotitzen a borsa fabricaven realment productes?

Queda lluny que fossin la majoria. Encara en queden, de productives, però el volum més gran de diners als mercats no respon a cap estratègia productiva: compravenda de títols, etc. Especulació, en definitiva.

L'altre dia un banquer li va dir a una meva companya que la culpa és dels periodistes, per alarmar la gent.

(Riu) És bona, aquesta. I una gran absurditat. Però al món periodístic hi ha també grans corporacions amb interessos econòmics i polítics, i els costa treure informació sobre tot això.

Si ens retallen el sou però no abaixen els preus, on van els diners?

A unes poques mans. El capitalisme porta a la concentració de poder. Cada cop hi ha més sectors dominats per unes poques empreses, i aquestes tenen més poder de tot tipus.