El canvi d'any propicia un ritual de notícies que es repeteixen com són els salts d'esquí de Baviera, el naixement del primer nadó o el concert d'Any Nou a Viena. S'hi afegeix la proclamació de la paraula de l'any, una incorporació que guanya pes seguint la idea impulsada pels anglesos de trobar el lèxic que ha definit l'any que s'acaba. Les més repetides són les que passen a la final i aquest any han guanyat escarni (escrache), consulta i les seves accepcions associades, independència, sobirania i referèndum. El més divertit, però, és repassar els que no han passat l'eliminatòria i que ens aporten un mapa lingüístic dels relats que han ocupat les pàgines i les pantalles el 2013: trobem dron, l'avió no tripulat, vaporejar, l'acció que es fa amb les cigarretes electròniques, i viral, l'adjectiu que qualifica la informació que es propaga amb rapidesa a través de les xarxes. Totes aquestes han passat d'un lloc discret al diccionari a formar part amb tota normalitat del nostre vocabulari en només un any.
En aquesta tria de paraules també hi trobem whatsapp, sobres, tresorer i corrupció, encara que aquesta última ja s'ha fet clàssica els darrers anys. No cal explicar per què apareix relaxing cup però sí precisar que plasma ens recorda la pantalla de televisió que va fer servir Rajoy a les rodes de premsa per no haver de donar la cara sobretot quan se'l preguntava pel cas Bárcenas. A la vessant humanitària destaquen solidaritat, recapte i micromecenatge, la forma de finançament popular que permet tirar endavant projectes estroncats per la crisi. El tancament el posa selfie, un autoretrat fet pels mòbils que es publica als blogs, a les xarxes socials o a Instagram que ja ha fet famós Obama i el papa Francesc.
