Em sembla que és prou evident que la ciutat de Girona gaudeix avui d'un prestigi a nivell internacional i també és cert que els gironins en general ens sentim orgullosos de pertànyer a aquesta mena de tribu que va sorgir a redós del Puig d'en Roca per instal·lar-se molt temps després dins les muralles de la Força Vella. La progressió no ha tingut aturador però, tanmateix, a vegades s'ha tirat endavant i s'han aconseguit noves fites a desgrat dels qui haurien d'haver impulsat aquest progrés.
El comerç de Girona és, per exem?ple, viu i dinàmic, però no tant de temps enrere era petit i gris. Els intents d'instal·lar noves superfícies o de modernitzar-ne algunes d'existents, sempre topaven amb la resistència d'un gremi massa tancat darrere el taulell de la botiga. El cas de l'Hipercor és paradigmàtic, però no és pas l'únic, també ho són els de les mitjanes superfícies que hi ha a Mas Gri i d'altres. Amb tot, l'entrada de les franquícies de les grans marques, tot i no ser massa ben vistes pel comerç local, han estat un factor dinamitzador d'un sector excessivament recelós pel que fa a les novetats que poden amenaçar d'alterar l'status quo imperant. Els comerciants no varen propiciar, per exemple, el tancament del carrer Nou sinó que la mesura fou pràcticament imposada per l'Ajuntament de l'època, tot i que després, vist l'èxit de l'operació, s'hi varen apuntar de manera entusiasta.
Una cosa semblant ha passat i passa encara amb el gremi dels hotels. Ja quan es va instal·lar el Melià com a veí de l'Hipercor es varen aixecar veus interessades contràries perquè se suposava que ja hi havia suficient oferta a la ciutat. Aquestes veus s'han anat reiterant cada vegada que s'ha obert un nou establiment hoteler. Ara com ara sembla que hi ha una mena de moratòria però tanmateix l'empenta de Girona no sembla que tingui correspondència amb el nombre de llits disponibles. Si ho comparem amb altres ciutats del nostre entorn europeu, ens adonarem que hi ha una notable desproporció. Així, per exemple, la nostra ciutat germana d'Albí disposa de 47 establiments per a uns 50.000 habitants, Perpinyà, amb una població similar a la de Girona, en té 133, Narbona, tot i de proporcions menors, gairebé arriba al centenar, mentre que Montpeller, que és certament més gran però no tant turística, en té registrats 160. Si anem a Itàlia veurem que Siena, ciutat similar amb 60.000 habitants, disposa de 200 establiments hotelers, mentre que Pisa, que té 80.000 habitants, en té registrats més de 100. Si anem a Portugal i ens fixem en una ciutat com Sintra, veurem que té prop d'un centenar d'establiments. Naturalment, aquestes dades es refereixen a hotels de tota la gamma d'estrelles, pensions i també els apartaments turístics legalitzats, excepte càmpings. A Girona, el total d'establiments de tota mena no arriba a la seixantena i encara la majoria d'ells no són hotels pròpiament dits sinó que corresponen a altres ofertes de pernoctació més barates.
Girona té actualment bons hotels però no tinc massa clar que al ritme actiu de la ciutat siguin suficients en un termini no massa llarg de temps. No crec que l'Ajuntament trobi suport en el gremi hoteler per ampliar el nombre de llicències, ja que probablement rebi com a resposta el mateix raonament de sempre, és a dir, que ja hi ha suficients places hoteleres, però, tanmateix, farà bé d'estar amatent al fenomen turístic i, per tant, propiciar la instal·lació de nous equipaments de qualitat que puguin atraure visitants amb inquietuds culturals i bones divises a la butxaca. Es tracta de fer realitat la utilització de la ciutat com a campament base per planificar excursions arreu i no només el refugi idoni en dies de pluja a la Costa Brava.
