Els processos electorals en els quals estem immersos expliquen els canvis d'estratègia de les administracions que ens governen, de moment. De l'austeritat més estricta a la generositat més imprevisible seria el titular de la notícia, perquè aquesta aixeta oberta, sospitosa per raons òbvies, pren forma en les convocatòries d'oferta d'ocupació pública. El Govern català va prendre la iniciativa al mes de juliol amb l'anunci de creació de 4.500 places en diversos sectors i ara coneixem la crida de la Guàrdia Civil per cobrir 820 places. Imagino que el Govern espanyol deu estar astorat amb la resposta aclaparadora dels 32.000 aspirants que hauran de disputar-se una plaça per quaranta. El tricorni, tan desprestigiat per pel·lícules com El crimen de Cuenca, per l'època obscura de Luís Roldán, atrau persones de totes les condicions: doctorats, llicenciats i diplomats, especialistes de diversos àmbits professionals; totes aquestes persones s'han postulat per ingressar a la Benemèrita. Un sou massa baix per les hores treballades i el risc que en ocasions requereix la tasca policial però, al cap i a la fi, una feina per sempre; no està gens malament, en un país amb taxes d'atur que Rajoy camufla sota l'argument fal·laç del creixement econòmic. Vocació i necessitat s'han unit per prendre la decisió d'aspirar a ser allò que moltes d'aquestes persones mai haurien sospitat, amb tots els respectes per les forces de seguretat de l'Estat. Aquesta és la realitat que no apareixerà al discurs polític perquè resta valor a l'optimisme oficial. Dades que descriuen amb tota cruesa la sortida laboral que es proposen dones i homes d'aquest país que no han estudiat ni s'han format per acabar essent guàrdia civil. Tinguem-ho clar.
