Fent un ràpid repàs a la cartellera dels darrers mesos, semblaria que la ficció cinematogràfica està essent el reflex d'una perspectiva de futur no gaire optimista. Heroi per accident s'alia amb uns col·legues per salvar el món d'un poder totalitari que ha acabat amb la individualitat imposant el col·lectivisme, o uns quants éssers humans s'han salvat de l'hecatombe i han de tornar a refer el món; són sinopsis que podrien servir per definir un considerable percentatge de ficció comercial actual. Aquesta visió distòpica del futur, catastrofista i inquietant, s'oposa a la mirada utòpica o ideal del cine nord-americà dels anys cinquanta que tenia com a personatges prototípics la parella formada per Rock Hudson i Doris Day.
Films com la saga de Los juegos del hambre, CrepúsculoEl corredor del laberinto són exemple d'aquesta distopia, com la cara oculta de la utopia que, vist l'èxit de taquilla que estan tenint, hem d'imaginar que és un argument que sedueix el gran públic. I el panorama de la ficció televisiva no és diferent. Les sèries que proposen un declivi diabòlic de la humanitat proliferen en les graelles de programació mentre que, si no tinguessin quotes d'audiència significatives, ja s'haurien desprogramat. The Leftovers, FringeThe Walking Dead són alguns dels títols distòpics que ja duen temps en ?pantalla, amb unes quantes temporades.
Però tots aquests relats de ficció són distopies imaginàries que es consumeixen amb fruïció perquè ?sortosament la realitat encara està ?lluny de l'Apocalipsi. No obstant això, hem de ser conscients que l'equilibri actual penja d'un fil i que hem de ?treballar per evitar que la societat en la qual vivim involucioni cap a l'opressió i l'autoritarisme. Depèn de nosaltres.
