La màgia no existeix, però els bons il·lusionistes ens fan dubtar que no ?tin?guin capacitats màgiques. Per aconseguir-ho generen un clima adequat, utilitzen enginys per crear efectes anímics i òptics i administrant les dosis correctes d'atenció en alguns aspectes concrets i de distracció en d'altres. I amb tot plegat ens fan creure que no hi ha res impossible. La política catalana ha viscut els darrers anys fets inesperats que han tingut alguna cosa de truc de màgia. L'acord a l'últim moment sobre la pregunta del 9-N es va aconseguir quan ningú recordava que les regles que s'havien autoimposat els participants era que no valia fer dues preguntes en una. La consulta es va dur a terme amb la complicitat de l'Estat sota la condició que la Generalitat no tingués protagonisme i quan la vicepresidenta de la Generalitat va comparèixer per fer públic el recompte dels vots el públic aplaudia tan fort que no s'escoltaven les queixes entre bambolines. I l'acord de governabilitat de les forces independentistes al Parlament de Catalunya passava sí o sí per investir Artur Mas. Fins que va ser que no. Aquest truc ha estat massa evident i ha passat com quan al mag se li veu la poca traça, que perd la gràcia. Carles Puigdemont va prendre possessió ahir com a nou president. A les moltes dificultats a les quals haurà de fer front Puigdemont s'afegeix el fet que haurà de crear un nou clima. Els que el coneixen saben que és ben capaç de marcar un estil propi, però té el repte de demostrar que és més que un president al qual marquen el camí i a qui diuen amb qui ha de comptar per fer-ho. Després d'haver llegit quina serà la composició del nou govern un cop d'efecte i d'autoritat seria haver-se reservat alguna sorpresa.
