Qui no cregui en miracles, que vingui a Catalunya. De tant en tant se'n produeixen. I els mesos que vindran en necessitarem uns quants més. Tot està per fer. Quan dissabte es va saber que, finalment, hi havia acord per tirar endavant la legislatura, el desconcert va arribar a tothom, però especialment a les files dels militants i simpatitzants d'En Comú Podem i CSQEP. És normal. Els trumfos que podien tenir es van fondre. Ja no és tan normal, però, que en un intent precipitat de desprestigiar el President entrant, es fessin servir com a arma piulades que no van voler entendre o notícies que no van llegir, com la dels cadenats que es posen als contenidors dels supermercats gironins per impedir que algú agafi menjar en mal estat. Tants prejudicis tenen? Algú pot creure que un alcalde sigui tan malvat? Avisat de l'error, un dels que escampava la notícia em va contestar: «És igual, són neoliberals». El gran insult.
Hi ha molta gent que encara creu que el món es divideix en categories estanques: bons o dolents. Com si fóssim a principis del s. XX. Com si l'exercici de realisme que ha hagut de fer Tsripas no existís. Com els que, als anys 70 o 80 del segle passat, afirmaven que els obrers, a Catalunya, només parlaven castellà. Negant, també, la realitat. Hi ha molta feina a fer i cal fer-la aviat i bé si volem sortir-nos-en. Com que amb paraules no n'hi ha prou, millor trencar prejudicis amb fets, amb les actuacions del nou govern. Molts dels que creuen en una revolució d'esquerres neguen, en canvi, la possibilitat d'una revolució nacional. Per fer possible la nova República Catalana, però, els mesos que vénen seran decisius. Espero que tots ells sàpiguen també trobar-hi l'oportunitat.
