La broma telefònica que Ràdio Flaixbac va fer a Mariano Rajoy fent-se passar pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, posa de manifest que Rajoy no filtra les trucades que li arriben i, contra allò que pensàvem, atès el seu silenci perllongat des del 20 de desembre, la seva disposició al diàleg. Durant la conversa amb el fals Puigdemont, Rajoy es mostra favorable a concertar una reunió oficial i fins i tot arriba a assegurar que té l'agenda «molt lliure» per trobar un forat per al president de la Generalitat «en 24 o 48 hores». Rajoy -que confessa que no sap com acabarà «aquest assumpte» de la investidura- manifesta la seva voluntat de prosseguir el contacte amb el president de la Generalitat en una data propera i condicionada a «si hi ha investidura, si no n'hi haÉ». Aquesta anècdota torna a obrir el debat sobre els límits de les paròdies de personatges públics a través de la usurpació de la seva identitat, que alguna vegada acaba en querella. El còmic José Mota va ser denunciat fa dos anys també per Mariano Rajoy per un delicte d'usurpació d'identitat al seu programa de televisió, una falta regulada per la llei que preveu una condemna de sis mesos a dos anys de presó. La qüestió és si l'entreteniment és motiu suficient per fer-te passar per qui no és i aconseguir que els teus oients s'ho passin bé. És difícil pronunciar-se perquè qualsevol mesura coercitiva pot incórrer en una vulneració de la llibertat d'expressió, però el que sí s'ha evidenciat és que Rajoy, un cop assabentat que la trucada era un engany, no va saber treure profit de la situació intentant sortir-ne airós, per exemple continuant la conversa. Un desencert més.
