Diuen que un titella n'ha violat una altre i que el titella violat s'hi ha tornat de valent i a garrotades, com quan el llop perseguia els porquets i allò acabava com el rosari de l'aurora, amb cops que van i que vénen i incendis i assassinats. El moment de les garrotades era el que feia riure més la mainada. Diuen que els fets han tingut lloc a Madrid, a darrere d'un guinyol que van organitzar perquè era Carnaval. Diuen que l'obra no era gaire bona i que hi ha hagut també uns quants assassinats entre titelles: La bruixa, la monja, el propietari, el jutge i el policia. En fi, el millor de cada guinyol.
Com als contes que ens explicaven. En el del llop i les set cabretes, el llop malvat se les cruspia totes. I després, si la versió era benigna, la mare cabra perseguia el llop i li treia les cabretes de la panxa. No recordo mai que cap pare, ni cap mare, ni cap avi, truqués a la policia per avisar dels fets que s'estaven esdevenint a la plana del conte, al teatre o a la televisió, on emetien els dibuixos de Tom i Jerry, i en horari infantil! Una sèrie que semblava un catàleg de com intentar eliminar el contrari. El gat se les empescava totes: trampes mortals, rocs immensos caient des d'un penya-segat, trens avançant a tota velocitat i el pobre ratolí lligat a les vies... Potser la meva àvia no es va adonar de tanta maldat perquè feia ganxet mentre jo mirava. No recordo que cap jutge inculpés la Warner Bros. Com que no he vist el guinyol madrileny, fa de mal dir. Pel que n'expliquen em sembla un xic passat de moda. Ara, que per una funció de titelles et decomissin el material i et detinguin, és ben bé un deliri. Pensant-ho bé potser l'obra no està tan desfasada com això. Hi ha llocs on la democràcia arriba amb tanta lentitud...
