Avui es el Dia Internacional de la Dona. La història més estesa sobre la commemoració fa referència als fets que van succeir aquest dia de l'any 1908, quan 146 dones treballadores van morir calcinades a la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York. L'incendi va ser provocat per les bombes incendiaries que els van llançar davant la negativa d'abandonar el tancament en el qual protestaven pels baixos salaris i les infames condicions de treball que patien.

Lentament i, a mesura que el feminisme ha anat cobrant força arreu del món, el Dia de la Dona ha anat perdent el seu caràcter obrer, passant a ser una jornada de lluita en la qual es reclamen els drets de totes les dones en tots els àmbits. Perquè, si bé ja no se les crema, la discriminació continua existint arreu del món.

Les xifres de la desigualtat són incontestables. Tot i que entre 2011 i 2014 la bretxa salarial entre gèneres s'ha reduït, encara el 15,2% de les dones té uns ingressos menors o iguals al salari mínim, que és de 641,2 euros al mes, mentre que el percentatge és del 5,6% en el cas dels homes. El 38,2% de les dones ha deixat de treballar durant més d'un any després de néixer el seu fill, vers el 7,4% dels homes. Les dones dediquen de mitjana diària 4 hores i 29 minuts a la llar i la família i els homes 2 hores i 32 minuts. Una pensionista percep al mes una mitjana de 597,21 euros, mentre que un home, 971,92.

El lema de la ONU per avui és «Per un Planeta 50-50 el 2030: Donem el pas per a la igualtat de gènere». Objectius ambiciosos i paraules grandiloqüents que pretenen ocultar la discriminació de la dona en bona part de sectors. Una última dada esgarrifosa d'enguany: 160 milions de dones han petit l'ablació genital.