El PP ja té l'escenari que buscaven els seus estrategues: o ells o l'abisme d'unes noves eleccions. Pedro Sánchez ha assumit el cost d'una doble derrota per no ser capaç de tirar endavant una majoria minoritària PSOE-C's) ni una gran pacte (la suma de C's i els partits d'esquerres). Però el líder socialista ha ?guanyat crèdit i ara ningú qüestiona que el candidat socialista que pitjors resultats ha aconseguit a tota la història repeteixi com a cap de cartell. L'altre èxit dels assessors de Rajoy és que tothom doni per descomptat que no hi ha alternativa a unes noves eleccions. El PP ha situat la política espanyola al llindar de l'abisme i no ha fet altra cosa fins ara que accelerar cap al precipici per fer tremolar les cames als seus adversaris. Els resultats electorals els permeten conduir el cotxe amb més potència i amb millors frens, però aquests jocs d'adolescents poden tenir un final incert. Hi ha una pràctica unanimitat en el discurs polític, econòmic i social sobre el fracàs de no ser capaç de posar-se d'acord per formar govern ?obrint la possibilitat a noves incerteses en un panorama que ja és prou inestable. Aquest és el principal risc que assumeix el PP, ja que qui ha obtingut més confiança per part dels electors és qui l'ha d'exercir amb més responsabilitat. Des de Catalunya se segueix tot plegat amb un ai al cor. Uns nous comicis són una difícil prova per als independentistes, que no van sobrats ni d'empenta ni de capacitat per posar-se d'acord. L'únic que estaria interessat a anar a eleccions seria el PSC, que així evitaria que a Madrid es constituís el front constitucionalista que han evitat aquí. No han posat gaire esforç a avançar en l'acord sobre la consulta amb En Comú, tal com els van encarregar des de Madrid.
