Els temps de transició o de canvi posen en evidència que la intel·ligència política és un oxímoron, una contradicció en els propis termes. Una de les virtuts de l'ordre és que les incapacitats individuals queden dissimulades en el marc del comportament col·lectiu. El risc de donar la nota és més evident quan t'has de fer notar. Mentre tothom donava voltes al significat sociològic de l'accés a les màximes responsabilitats de les institucions per part dels activistes, els polítics que les han ocupat els darrers anys s'han tirat al carrer darrere la pancarta a competir en l'àmbit de les reivindicacions. Estratègia? Desconcert! Els qui analitzen la comunicació diuen que vivíem temps de missatges equívocs, però això és anecdòtic si ho comparem amb les topades a què exposen els polítics les pròpies decisions. La CUP ha anunciat una esmena a la totalitat als pressupostos, però no es tanca a negociar-los. Fins ara quan no veies per on agafar un pressupost l'esmenaves totalment i quan creies que hi havia un marge per parlar-ne ho feies en allò que no estaves d'acord. S'ha de felicitar dls diferents responsables dels partits per l'esforç a fer caure -almenys en el terreny de les contradiccions- les barreres entre l'anomenada nova i vella política. Vostè, benvolgut lector, potser hagi tingut o tingui la temptació de lamentar-se per la nostra mala sort per no disposar de referents amb les idees clares en moments en què cal llegir adequadament quins són el reptes que tenim per endavant i disposar de persones amb capacitat i caràcter per afrontar-los. Però potser els hauríem de plànyer: mireu com de nerviosos i desconcertats van d'un costat a l'altre només perquè s'acosten unes noves eleccions.
