Pedro Sánchez, de qui esperava la dimissió com a secretari general del PSOE la matinada del 26-J, va dir a les reunions del cercle d'Economia de Sitges que no hi haurien unes terceres eleccions. No sabia aleshores que obtindria cinc escons menys que el 20-D ni que el PP en tindria tretze més. Però les paraules s'han de complir. El que no sabem és com. El PSOE ha de decidir si s'absté en la previsible investidura de Mariano Rajoy o si intenta formar un govern multicolor amb C's i Podem o amb Podem i els independentistes catalans i el PNB. El que no pot fer Sánchez és esperar a després de les vacances, que els nostres polítics no haurien de fer si no es defineix la governabilitat de l'Estat. Després del 20-D, a Sánchez els barons i els referents històrics del PSOE li van donar el vistiplau per intentar governar amb C's. No ho va aconseguir. Ara saben que això és més difícil que abans i ni Felipe González ni Susana Díaz volen saber res de Podem. L'expresident del Govern fins i tot ha demanat que el PSOE s'abstingui per permetre que Rajoy governi. Pot passar? Sí, però molt a darrera hora. L'abstenció del PSOE es faria sabent que en un o dos anys Espanya es veuria obligada a tenir noves eleccions. Si el PSOE finalment vota no a la investidura de Rajoy i aquest no té la garantia dels vots favorables de C's, PNB i CC, veig molt complicat que Sánchez pugui fer el projecte Frankenstein. El més possible? Malgrat la promesa de Sánchez, que Espanya anés cap a unes terceres eleccions a la tardor. Rajoy diu que seria el pitjor escenari possible però al PP saben que els aproparien a la majoria absoluta. En tot cas, l'any 2016, des del punt de vista polític, passarà a la història com l'any en funcions. I l'economia ha seguit creixent.
