Diuen que comença a entrar gent a les esglésies, però porten el mòbil a la mà i busquen pels racons. Diuen també que a les portes d'alguns museus s'hi apilonen persones, però no acaben d'entrar. Cas de fer-ho, caldria pagar entrada i mirar enfront. I no: miren els mòbils. Llegeixo que en alguns museus relacionats amb les commemoracions d'algunes barbaritats que hem comès els humans reiterativament al llarg de la història, com el d'Auschwitz-Birkenau, a Polònia, comencen a prohibir l'entrada als que hi volen accedir armats amb el mòbil. Com als instituts. He mirat d'entendre com funciona això del Pokémon Go. M'adono, primer de tot, que això és una realitat virtual on la gent fa temps que hi viu, còmodament instal·lada en la xarxa pixelar, així que de seguida que el programa ha entrat al mòbil s'han fet un avatar i saben perfectament quines feres són bones i quines, dolentes. N'hi ha més de cent de diferents, diuen, i totes tenen nom. Intento entendre on coi són les bestioles que la gent vol capturar per guanyar punts. És ben bé com quan era molt i molt petita i demanava a l'àvia si els ?se?nyors que sortien a la tele eren a dins de l'aparell. I l'àvia responia, espasme muscular involuntari entremig: Això ho has de demanar a ton pare! Perseguint les bestioles del Pokémon Go et poden fer parar allà on vulguin. És tan senzill com anar col·locant punts d'aturada al mapa virtual. Quant de temps resistirà l'empresa a fer entrar la gent a Zara o a El Corte Inglés? Suposo que el mateix que va tardar la televisió a emetre anuncis. La segona cosa que m'ha desconcertat, per sagnant, és adonar-me que un nota que es va fent gran -eufemisme de vell- quan ja no entén com es diverteixen els que encara no ho són.
