el monestir del Sant Sepulcre de Palera no és poca cosa, va ser consagrat l'any 1085 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré, amb l'assistència també dels prelats de Barcelona, Carcassona, Albi i Elna. Aquell mateix any el Cid Campeador, el gran mite castellà, encara oferia els seus serveis professionals als reis de Taifa de Saragossa i de València.
Palera fou durant molts anys un gran centre de pelegrinatge, on es podien adquirir les mateixes indulgències que s'obtenien per visitar ?Terra Santa, però, aquests dies d'estiu, Palera és un paisatge silenciós, només trencat pel carrisqueig d'alguna cigala i el brunzit d'insectes lleugers, nerviosos per la calorada i per la imminència d'una tempesta que baixa per la vall del Llierca. Els xiprers semblen grans animals que respiren l'aire de les feixes. En la llunyania se senten remors de tro i el cel s'omple d'un blau entintat que fa lluir les àrides fulles de les alzines.
El campanar d'espadanya de l'església monacal allotja dues campanes d'un bronze verolós i la porta, menuda i prima, esbossa un arc auster, sense cap mena d'ornament, quatre finestretes de doble esqueixada i un petit ull de bou acaben de dibuixar la façana. S'intueixen fràgils traces d'història entre les pedres.
Una figuera ordeix ja somnis dolços de coll de dama i les oliveres fa l'efecte que s'arrapen amb força entre elles. De sobte la cigala calla, les alzines s'esveren i en l'ampit dels murs comencen a caure gotes com llenties. Potser podria haver buscat un lloc millor per anar aquesta tarda, però em sembla que he fet bé acollint-me a la indulgència de Palera.
