o hauria de ser i passa que es porti als tribunals una persona per haver tingut sentit de l'humor. Es veu que era humor negre i que el tribunal que ho jutja decideix sobre l'humor. Hi ha coses que no es poden dir. Ras i curt. I un dia és en contra d'uns titellaires protoetarres i se'ls engarjola, i un altre s'acusa una dona que es va manifestar en una església i ensenyava els sostenidors. La llibertat d'expressió no ha d'estar aconductada ni amb l'esquerra regressiva espanyola ni tampoc amb la dreta que fa lleis en contra del pensament lliure. Compte! Si un manifestant escup un policia, denúncia i acusat de terrorista. Tot filmat. No es pot portar ningú als tribunals per tenir sentit de l'humor. Vivim en un estat d'excepció. L'inculpat ha de passar pel dol i per la demanda catòlica de demanar perdó i fer acte de contrició públicament. Tots ho acaben fent, anar a judici impressiona i si et tanquen encara més. La llibertat d'expressió l'exerceix l'autor, no hi ha d'haver fronteres -a Charlie Hebdo van assassinar els redactors. L'estat no ha de decidir res, per més jutges i lleis que l'emparin. La llibertat no existeix a partir de cap religió, no és ni atea, és de tothom. No està conculcada a cap ideologia -grup o exèrcit-, poder o secta com la catòlica o musulmana. Tothom té dret a riure's de tothom, no existeixen segments de població intocables. Ningú no pot ser acusat de terrorista per un espectacle de titelles o d'humor "negre". La llibertat no ha d'estar sotmesa a cap jutge -és un bé superior-; ningú no s'ha d'agenollar davant els que segueixen la idea catòlica d'exemplaritat i que donen lliçons ètiques. La llibertat d'expressió no ha de passar per cap jutjat.
