vui estem ben bé al mig del macropont de desembre. Evidentment la majoria no farà festa tots els dies, però només cal fer una volta per ciutats, pobles, centres comercials o carreteres per percebre l'impacte de la coincidència en el calendari d'un festiu dimarts i l'altre dijous la mateixa setmana. Ara fa uns quants anys, enmig de la pitjor part de la crisi, els empresaris van requerir als governs per tal que abordessin el que creien que era una racionalització inajornable del calendari de festius. L'objectiu era passar gairebé totes les festes a divendres o dilluns, la qual cosa permetria millorar la productivitat dels sectors industrials. Per si feia falta més arguments, la idea era copiar els britànics. La proposta va aconseguir un consens tan ampli que sobta encara més que no s'hagi fet res en aquest sentit. Però potser el motiu és que la nostra economia està marcada pel pes del sector terciari i, més concretament, pel turisme. Fora de la temporada d'estiu, és el gran moment del turisme interior. Si s'hagués tirat endavant amb la proposta de moure els festius, aquest any això hauria tingut un impacte immens en les comarques de muntanya, tenint en compte que a més tant Nadal com Cap d'Any cauen en cap de setmana. Possiblement en això, com en tantes altres coses, el que falti sigui més flexibilitat per donar respostes diferents a realitats diverses: els convenis dels sectors industrials no han de ser iguals a la resta. I un cop ho tinguem solucionat ens adonarem que, possiblement, ni tan sols a l'estiu cal fer tots les vacances alhora.
