España, hey, hey / cantamos con, con / España hey, hey / la Roja baila». L'himne oficial de la selecció espanyola interpretat per Niña Pastori i -ups!- Sergio Ramos -sí, sí, el que juga de central al Reial Madrid- posa banda sonora al vídeo estantís Libera Gerona que el youtuber Machaca-Dos va penjar el 2 de febrer passat i que ahir ja acumulava més de vuit mil visites. «La, la, laaa / laaa, laaa», canten el duo (gens dinàmic) Pastori-Ramos, i apareix un llaç groc, el símbol escollit per l'independentisme per reclamar l'alliberament dels empresonats per la causa, amb un senyal de prohibició sobreimprès. I, senyores i senyors, comença l'espectacle: la càmera de Machaca-Dos fa un zoom a Torre Gironella, guarnida amb un llaç groc gegantí sobre un fons negre. «Gritaremos con más fuerza / una vez más / vamos a ponerle gaaaana!», bruela més que canta Sergio Ramos. I a fe de Déu que n'hi posen els de la brigada de neteja: la successió d'imatges mostra com retiren de la ciutat tres vegades immortal que ha superat setges militars haguts i per haver quasevol element de color groc i qualsevol estelada que es troben pel camí. «Alliberen» els ponts de les Peixateries Velles -el d'Eiffel-, de Sant Fèlix i de Sant Agustí; les baranes de la plataforma de la plaça de Catalunya i rotondes; i, llaç groc pintat al terra que es troben, toc de vermell que li donen per donar-li un aire més rojigualdo. Ja ho (des)entona en Ramos: «Por la Roja morirééé / soy es-pa-ñol». I olé.
L'esquadró d'alliberament es composa d'entre sis i vuit efectius i inclús ha estès els tentacles fins a Celrà, on han retirat els plàstics grocs que decoraven l'arbre situat al centre de la rotonda d'accés al poble per l'oest. «España, hey, hey / España, con, con», que diu la cançó.
Caretes de Puigdemont i de Boadella
De bosses d'escombraries n'omplen una bona colla; en el vídeo, que dura tres minuts i cinquanta-dos segons, els/les netejadors/es apareixen amb els rostres tapats -en alguna ocasió se'ls cobreixen amb caretes de Carles Puigdemont o del president de mentida de la Tabàrnia imaginària, Albert Boadella, el «joglar» que es refugia a Madrid. Majoritàriament, els de la guàrdia nocturna anti-indepe es cobreixen el cap amb caputxes; van ben abrigats, però el fred de les nits de febrer no els espanta: «Tu bandera es mi bandera y la razón / de expresar lo que yo siento», què caram. Efectivament, de fa uns dies el pont de les Peixateries Velles i les baranes de la plataforma de la plaça Catalunya sobre l'Onyar estan nets com una patena de tires de plàstic grogues. Els «liberadores», que no es poden estar de dibuixar amb els dits el símbol de la victòria en algunes de les instantànies, són implacables. «España hey, hey».
«Bien por estos valientes»
«Gracias, vuestro trabajo no tiene precio», els anima un dels seguidors que han deixat comentaris al YouTube. «Bien por est@s valientes y libertarios Gironins! Adelante! Seguid liberando el espacio público, que es de todos», diu l'altre.
- ¿ Habrá segunda parte? -pregunta un tercer admirador.
- (...) Por supuesto, un saludo.
- Llavors -respon en català-, éxits ( sic) en la seva heroica tasca, la determinació de vosaltres ( sic) no té preu.
I un altre entusiasta que afirma ser «de un pueblo de Gerona» vol allistar-se: «me gustaría colaborar y aportar ideas».
Libera Gerona o els efectes secundaris que provoquen les banderes; com a (molt) mínim, i en el cas que ens ocupa, insomni i algun més que probable refredat d'hivern.
«La, la, laaa / laaa, laaa».
