21 de febrer de 2018
21.02.2018
Mercè Cuartiella. Escriptora

«Espero que qui escrigui la gran novel·la del procés tingui sentit de l'humor»

22.02.2018 | 07:05
«Espero que qui escrigui la gran novel·la del procés tingui sentit de l'humor»

M. Mercè Cuartiella, que ja ha guanyat els premis Llibreter i Mercè Rodoreda de narrativa, acaba de publicar «Flor salvatge», una novel·la plena d'ironia, precarietat econòmica i gent de barri. La presentarà el 8 de març a la Llibreria 22.

M. Mercè Cuartiella, que ja ha guanyat els premis Llibreter i Mercè Rodoreda de narrativa, acaba de publicar «Flor salvatge», una novel·la plena d'ironia, precarietat econòmica i gent de barri. La presentarà el 8 de març a la Llibreria 22.


Què té de salvatge?

Ui, tinc un caràcter una mica salvatge, però me l'he anat domant amb el pas del temps. Potser en l'adolescència el tenia més salvatge, de fet en la intimitat encara l'hi tinc.

I casada amb un altre escriptor. Allò ha de ser una guerra.

Bastant, bastant. Sort que ell és de bona pasta.

I de flor, en té res?

Tinc més de salvatge que de flor. Si de cas, de flor en tinc que m'agrada fer bona olor.

Recorda el primer mort que va veure?

Sí, sí. Va ser el meu pare, que es va morir quan jo tenia vint anys. És un record molt dur. Quan algú es mor deixa de ser la persona que era. Tothom et diu «ai, sembla que estigui dormint». Això no és veritat, quan algú es mor, quan la vida el deixa, el seu cos es converteix en una altra cosa.

Amb la crisi, com la seva protagonista, tornarem al pluriempleo, igual que als anys del desarrollisme?

Ho veig facilíssim. De fet molta gent, sobretot de les generacions més joves, que s'han incorporat al mercat laboral quan aquest ja no era tan sòlid, fa quatre o cinc feines d'aquestes que en diuen minijobs, per acabar de completar un sou que li permeti viure. És força habitual.

També tornarà el 600?

El 600 no ho sé, perquè ens hem habituat a consumir molt. Això provoca que necessitem generar molts diners i alhora causa l'efecte que li deia de fer diverses feinetes. Però el 600... la gent ja està acostumada a viure una mica millor.

Continuem amb la protagonista de la novel·la, carnissera. El mercat és un bon lloc per lligar?

El mercat és un lloc de pas, i això està bé perquè hi ha l'opció de conèixer molta gent. Una de les dificultats de lligar és precisament les poques possibilitats de conèixer molta gent. Algú que es passa el dia en una oficina té poques opcions de lligar. En canvi si treballes en una parada del mercat i cada dia passen per allà dues-centes persones, com a mínim coneixes... el mercat.

Li he preguntat què té de salvatge i què té de flor. Però què té de carnissera?

Tinc molt de carnívora, m'agrada molt la carn. M'agraden els entrecots.

La portada del llibre em du a la gran pregunta existencial: per què a tants bars serveixen la cervesa sense got? Els que bevem cervesa fem pinta d'incívics?

És cert, si vols got l'has de demanar... i jo sempre ho faig. Deu ser que beure de l'ampolla queda més modern. S'ha convertit en un costum social. Als anuncis la gent beu directament de l'ampolla, i nosaltres copiem de la tele.

Qui escriurà la gran novel·la del procés?

Ho ignoro, però espero que qui l'escrigui tingui una mica de sentit de l'humor... perquè val més que riguem.

Marta Sánchez o Lluís Llach?

M'ho posa molt difícil.

Això ja és dir molt.

Lluís Llach, és clar. No soc de Lluís Llach, però segur que no soc de Marta Sánchez.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema