El riu Fluvià té un recorregut d’un centenar de quilòmetres i la seva desembocadura a les aigües del mar Mediterrani es produeix en un paratge que és un autèntic paradís ecològic amb un gran interès faunístic i paisatgístic. La trajectòria del riu acaba al límit del parc natural dels Aiguamolls i passa per Sant Pere Pescador, un refugi pels amants dels esports nàutics.
La ruta d’avui consta de 8 quilòmetres i es pot fer en unes dues hores. Està catalogada amb una dificultat baixa i es fa a través d’un camí on hi ha diferents indicacions. Cèsar Pasadas explica en el seu llibre «Catalunya 50 excursions als seus rius» la ruta es pot començar des de l’aparcament de vehicles que hi ha al punt d’informació turística sota el pont de Sant Pere Pescador. Sortirem de Sant Pere creuant el pont per la vorera de fusta on l’autor de la guia ens recomana admirar les impressionants vistes que hi ha del riu Fluvià. Des d’aquest punt es pot arribar a un altre aparcament per seguir la nostra ruta. «Cal continuar per un petit tram al costat de l’asfalt fins al trencall de la reserva de Mig de Dos Rius, que agafem a la dreta per pista», comenta l’autor del llibre. Seguint les indicacions que hi ha al llarg de la ruta no tindrem cap problema per completar l’itinerari.
A partir d’aquest punt hem de tenir en compte que haurem de deixar la pista per continuar per un sender que voreja el riu dins del bosc de ribera. És un dels punts més esplèndids de l’itinerari. Concretament, el conegut com a Camí de les Llúdrigues és «un dels trams més espectaculars del recorregut, amb petits miradors que ens ajuden a copsar la conservació del lloc», explica Pasadas. Arribant ja al tram final del nostre recorregut arribarem fins a la pista que dona a l’antic Fluvià Nàutic. En aquest punt haurem de vorejar per l’esquerra el sistema de canals que hi ha en el paratge. «Al punt més oriental, un petit pont sobre el canal de l’estany Sirvent ens porta a la platja i a la gola del Fluvià» ens comenta l’autor de la guia que, a més, ens recomana mullar-nos si no ens importa per acabar de fer el camí. «Si la desembocadura presenta un banc de sorra que la barra, o si no hi ha corrent i no us importa mullar-vos, és prou interessant fer el camí de tornada per l’altra riba, per l’itinerari natural marcat» fins al mateix punt d’informació de Sant Pere Pescador, on haurem iniciat la ruta. Si ho preferim també podem tornar pel mateix camí. En ambdós casos els camins estan perfectament senyalitzats.
La desembocadura del riu Fluvià és variable i hem de tenir en compte per exemple que en determinades èpoques de l’any queda barrada per un gran banc de sorra. Ara que s’acosta l’estiu, els amants d’algunes disciplines nàutiques tenen l’oportunitat d’esprémer a fons les seves aigües, ja que, a més, en aquesta època es draga per facilitar el pas de petites embarcacions.
