Els germans Joe i Anthony Russo van donar la campanada amb Capitán América: Soldado de invierno, encara avui una de les millors pel·lícules de Marvel. Allà es revelaven com uns cineastes molt dotats per a l’acció, capaços de reivindicar les grans herències del gènere (amb el thriller dels 70 al capdavant) i a la vegada modernitzar els seus plantejaments. Això encara es va fer més evident a Infinity War i Endgame, films que tenien el repte afegit de tancar arcs dramàtics iniciats molts anys enrere. Amb El agente invisible, que arriba avui a Netflix després d’un breu pas per les sales de cinema, semblen haver decidit que volen passar-s’ho bé sense haver d’estar pendents de tants serrells. Compte, que això no vol dir que no sigui bona (que ho és, i a estones fins i tot brillant), sinó que es nota que hi ha volgut esprémer la seva passió per la faceta més primària i festiva del gènere.
Si a les seves anteriors pel·lícules va quedar clar que els Russo tenien una especial predilecció pels relats d’espies atrapats pels seus passats foscos, aquí la idea és portada fins a l’extrem: aquesta és, en essència, la crònica d’una persecució arreu del món, i per tant l’acció i l’espectacle són el veritable motor dramàtic de la història. Un títol pròpiament d’estiu, que sempre és d’agrair.
El agente invisible comença quan Court Gentry, un agent secret que sempre havia fet la feina bruta de la CIA, surt d’una presó federal. No surt perquè havia de sortir, sinó perquè el seu antic supervisor, Donald Fitzroy, considera que ha arribat el moment que torni a l’acció. Però Gentry no triga a adonar-se que la seva agència no està disposada a assumir el risc de tenir-lo campant pel món amb tanta informació sobre les seves guerres secretes. És per això que li encarreguen a un company, Lloyd Hansen, que acabi amb ell tan aviat com pugui. L’única aliada del protagonista és Dani Miranda, una agent que s’ha especialitzat a cobrir-li les espatlles. L’argument no va gaire més enllà de tot això: del que es tracta és de gaudir de dues hores d’escenes d’acció molt ben rodades i coreografiades, de viatjar sense sortir de casa (el festival de localitzacions és un dels grans al·licients) i de comprovar fins a quin punt els Russo coneixen bé les essències del gènere.
El seu esplèndid repartiment està encapçalat per Ryan Gosling, Chris Evans (en el seu cinquè treball per als Russo), Ana de Armas, Regé-Jean Page, Alfred Woodard, Jessica Henwick, Wagner Moura (el Pablo Escobar de Narcos), Julia Butters, Scott Haze, Shea Whigham, Callan Mulvey i un impagable Billy Bob Thornton.
