L'amo del macroprostíbul Paradise: "mai he tingut deutes amb ningú"

Ell no va ser present a cap dels atacs, i el que ha pogut explicar va ser pel que li havien dit els treballadors que van viure-ho en primera persona. Més que els detalls dels fets, el que interessava a l’acusació pública era que pogués assenyalar els autors i que donés una explicació sobre el mòbil dels atacs perpetrats amb material explosiu; sortosament no van haver-se de lamentar ferits, però es van produir dos incidents al club en pocs dies de diferència, i una de les bombes va explotar provocant danys en un magatzem del macroprostíbul.

«No he rebut mai cap amenaça», ha dit durant la seva declaració davant el tribunal de la secció tercera de l’Audiència de Girona. Davant aquesta resposta, el fiscal li ha qüestionat el contingut d’uns correus electrònics rebuts després del segon atac on se l’instava a pagar-li uns deutes si no volia que fessin explotar tot el local: «Mentre José Moreno no pagui els deutes que té amb nosaltres (ell ja sap a qui deu) se li continuaran fent explotar artefactes al seu negoci, cada vegada de més potència», comença el correu rebut a dos quarts de vuit del vespre del 24 de desembre de 2012. Van enviar-lo a diferents cossos de policia i a mitjans de comunicació. El correu amenaçava personalment al propietari assegurant que si aquest no complia, «ho considerarem una declaració de guerra oberta i procedirem a la seva aniquilació i farem explotar fins a l’última pedra del negoci». Finalment, subratllava que l’avís es feia per alertar dels possibles danys «col·laterals innocents en aquesta guerra», però resolia que «l’únic culpable és el propietari del Paradise». 

Moreno, però, no se sent interpel·lat, i de fet ha dit que aquests correus no els havia rebut personalment: «ningú m’ha vingut a dir mai res, i no sé de qui són aquestes amenaces», ha assegurat. Tampoc li ha trobat mai «cap explicació», perquè «sempre he lluitat molt pels meus negocis sense perjudicar la competència, només m’he limitat a treballar de valent, ha manifestat. A més, ha subratllat que «feia les coses ben fetes, mai he tret noies a altres locals i he dut el negoci el millor que he pogut». En tot cas, «he pagat sempre a tothom, ningú pot dir que li devia diners». 

Després de repetir per últim cop que no sabia qui era el responsable dels atacs, ha indicat que l’únic motiu que se li acudia per perpetrar els atacs era «per enveja»: «jo donava un servei al mateix preu que la competència però una mica més professional», ha acabat.

El gruix dels testimonis que han declarat ha estat personal del negoci que van presenciar en major o menor grau algun dels atacs. Cap va veure la cara als atacants, perquè o bé era fosc o aquests anaven tapats amb casc o passamuntanyes. 

En últim lloc, han declarat dues persones a qui van robar les matrícules dels seus vehicles que els atacants haurien utilitzat per perpetrar els fets. De fet, els vehicles també eren robats. 

Està previst que la vista s’allargui durant tota la setmana, i els set acusats que s’enfronten a penes de fins a 24 anys seran els últims a declarar. El presumpte líder del grup va morir el 2017.

Dos atacs i una explosió

Els fets que es jutgen corresponen a diversos atacs que va patir el local durant el desembre de 2012 i que sortosament van estar plagats d’errors amb els «mecanismes» a l’hora d’executar-los. El primer incident va ocórrer cap a les sis del matí del 12 de desembre, i va implicar dos dels acusats, segons el relat del fiscal. Van presentar-se davant el club amb una motocicleta robada feia dos anys i van llançar dos artefactes amb explosius que contenien TNT, un en un magatzem, que va explotar, i l’altre a la porta d’entrada. Aquest últim no va explotar «per un error en el mecanisme». Els autors van fugir i van calar foc a la moto al cementiri de Capmany.

El segon atac va tenir lloc cap a les vuit del vespre del 23 de desembre i va ser obra, segons l’acusació, de quatre persones, dos dels quals no s’ha pogut identificar. Un ja havia participat al primer incident. En aquesta ocasió, els acusats van presentar-se en dos vehicles, ambdós robats, i un dels quals era un Opel Astra que van deixar a l’entrada del negoci alertant que hi havia una bomba dins feta amb butà i càrrega explosiva. Tampoc va explotar, tot i que un testimoni va assegurar que un d’ells va encendre una metxa i que en sortia fum. 

Va ser després d’aquest incident que els atacants van enviar el correu electrònic amenaçador que va obligar a desallotjar 1.000 persones del macroprostíbul.

Durant la investigació la policia va trobar armes i munició als domicilis dels acusats. Aquests s’enfronten diversos delictes, entre els quals el d’organització criminal, furt, falsedat documental, danys continuats, tinença d’armes, robatori amb violència, furt continuat, temptativa de danys i tinença d’explosius.