El parc eòlic Galatea, promogut per Enel Green Power Espanya a la comarca de l’Alt Empordà és el primer a aplicar a Catalunya l’obligació, establerta per la Generalitat, que qualsevol parc eòlic o planta solar fotovoltaica de més de 5 MW hagi d’oferir a veïns o entitats de la zona participar en el finançament o la propietat d’aquesta instal·lació. Així ho ha explicat la directora general d’Energia de la Generalitat, Assumpta Farran, que va detallar que hi ha altres dos projectes en la mateixa tessitura: dues plantes fotovoltaiques, previstes a l’Alt Camp per Ignis i IB Vogt. Tots ells ja han arrencat el procés de participació local prevista en el nou decret català sobre renovables.
Farran assegura que es tracta d’una normativa pionera a l’Estat, ja que coneix alguna experiència similar «a les Balears» però per a projectes de menor potència instal·lada. En concret, el nou decret sobre renovables del govern català estableix que s’oferirà participar «com a mínim en un 20% de la propietat del projecte o del seu finançament a les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, radicades al municipi en el qual es preveu situar la instal·lació, o als municipis limítrofs a aquest municipi o els que pertanyen a la mateixa comarca». Un d’aquests projectes d’Ignis, la planta fotovoltaica Merlot, projectada a Cabra del Camp i de 50 MWp de potència, ofereix inversions a partir de 500 euros amb una rendibilitat del 5,5% i un termini de retorn del préstec de 15 anys.
«Pel que estem veient, als promotors els interessa més oferir que financin el projecte, perquè l’altra opció (donar entrada al capital) asseguren que se’ls complica molt», comenta Farran. Amb tot, la responsable d’Energia de la Generalitat ha afegit que encara és aviat per saber quina acollida estan tenint aquestes ofertes entre els veïns i les entitats de la zona, perquè amb prou feines s’han engegat els processos de participació.
El primer projecte a estrenar aquest mecanisme correspon a Enel Green Power, la divisió de renovables d’Endesa, que ja fa mesos que va presentar la seva oferta de participació en el seu parc eòlic, de 49 MW de potència, als veïns de la Jonquera. No obstant això, a nivell local és un parc que ha provocat un elevat rebuig. Fins a 37 empreses i entitats van presentar al·legacions, algunes d’elles acusant-lo d’incomplir plans urbanístics. Farran assegura que fins i tot projectes a realitzar a Catalunya i tramitats a través del Ministeri de Transició Energètica -els superiors a 50 MW de potència- «estan preparant també aquesta oferta de participació local», com els previstos a Alcarràs (Segrià) o els projectats a Catalunya per la noruega Statkraft.
Precisament Alcarràs, un municipi de Lleida que en els últims mesos ha saltat a la fama per protagonitzar la pel·lícula homònima de Carla Simón, que va guanyar l’Ós d’Or en la Berlinale, té potencial per acollir «el gran projecte de solar fotovoltaica» situat a Catalunya. I és que aquest municipi lleidatà concentra nou projectes fotovoltaics -cinc impulsats per Solaria i quatre per Ignis- que sumen uns 430 MW en total, per la qual cosa «pot ser el projecte més rendible» per als promotors a Catalunya, atès que estan «en una de les zones de més sol de Catalunya» i en estar enganxats entre ells «poden compartir costos de la línia d’evacuació».
Farran precisa que els projectes compleixen amb la normativa sobre el sòl agrari, però comenta que donat el volum dels projectes es poden demanar condicions «més exigents» als promotors per negociar el soterrament de la línia de 220 kV que alimentarà aquestes instal·lacions. D’altra banda, Farran ressalta que el nou decret de renovables està servint per desencallar projectes que tramita la Generalitat, ja que des de la seva entrada en vigor ja han arribat a informació pública 71 projectes que sumen 1.526 MW, 7 dels quals eòlics i la resta fotovoltaics. Així mateix, ja tenen autorització per ser construïts un total de 14 projectes fotovoltaics amb una potència instal·lada total d’uns 48 MW que tramita la Generalitat.
En aquest punt, malgrat assumir que el punt de partida en renovables que té Catalunya no és satisfactori, Farran apunta: «De la paràlisi que té Catalunya (en renovables) no tot és culpa de l’administració. Els promotors no van construir els projectes que se’ls van autoritzar». En aquesta línia, la directora general d’Energia assegura que «a Catalunya hi ha caducat 1 GW en projectes eòlics que no s’han tirat endavant malgrat tenir els permisos» de l’administració, per la qual cosa ha demanat als promotors tanta celeritat en la construcció com ells demanen a l’administració amb els tràmits.
