La directora general d’Energia de la Generalitat, Assumpta Farran, assegura estar a favor que Catalunya compti amb «una o més d’una» instal·lacions d’eòlica marina, i aclareix que aquesta instal·lació «no té per què ser el (parc) Tramuntana», planejat a la badia de Roses. Farran comenta que Total Energy, Cobra o bé Iberdrola també tenen plans d’eòlica marina per a Catalunya, si bé tot està a l’espera del pla d’ordenació de l’espai marítim que ha de dissenyar el Govern espanyol. Amb tot, la Generalitat vol garantir que es valori molt l’impacte sobre el territori de cada instal·lació i que cada projecte no porti associada una línia submarina, sinó que es comparteixin.

Previsions

De fet, segons els plans del govern català, es preveuen tenir instal·lats 1.000 MW de potència l’any 2030 i 3.500 MW de potència el 2050. Aquesta darrera xifra que representaria una quota del 5,6% sobre la potència total procedent d’energies renovables.

A principis d’any, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, en una visita a un parc eòlic marí a Dinamarca, defensava la necessitat d’instal·lar aquest tipus de projecte a la costa catalana. En aquell moment, el parc Tramuntana era l’únic projecte que hi havia sobre la taula al golf de Roses, i Jordà apuntava que «les afectacions al calador de peix i l’impacte ambiental estan més que cobertes». «Moltes de les demandes per no dir totes les estan complint», va afirmar en relació amb els promotors d’aquest projecte.

En ser l’autorització final d’un parc d’aquesta tipologia competència estatal, Jordà ha instat al Govern a «incorporar criteris de consens i diàleg territorial en la tramitació del projecte que facilitin la seva implantació».