El vídeo de la baralla de fa tres caps setmana a la plaça del Sol es va acabar convertint en un fenomen viral. A Figueres, a l’Alt Empordà, i més enllà, va córrer de mòbil en mòbil durant dies. Baralles i incidents nocturns no són un fet aïllat a moltes ciutats catalanes, Figueres n’és un exemple més, però la sensació d’inseguretat a la ciutat ha crescut en els últims temps en una combinació de realitat i d’aprofitament de la problemàtica per interessos polítics.
A set mesos de les eleccions, la majoria de dards entre govern i oposició són per un sol tema: la seguretat. En una entrevista al setmanari de l’EMPORDÀ, del mateix grup editorial del Diari de Girona, el vicealcalde i regidor de seguretat, Pere Casellas, assegura que no pactarà amb «ningú que malparli de Figueres» al·ludint, sense citar-lo, al portaveu de Junts Jordi Masquef. Al voltant de l’alcaldessa, Agnès Lladó, es considera que la imatge de Figueres està condicionada, en negatiu, per les crítiques d’una oposició ideològicament molt decantada a la dreta. La seguretat, l’incivisme o el paper de la Guàrdia Urbana són, de manera reiterada, motiu de foc creuat entre el quadripartit que governa la ciutat (ERC, PSC, Guanyem Figueres i Canviem Figueres) i l’oposició de Junts i Ciutadans. Baralles al carrer, ressò a les xarxes socials i picabaralles preelectorals de la política local. Un escenari ideal perquè la ultradreta, que s’està expandint arreu d’Europa a cavall de la desesperació ciutadana per la situació econòmica, truqui a la porta a Figueres. «Aquest barri és el clar exemple de la més gran degradació i inseguretat d’un poble de Catalunya producte de les polítiques separatistes i d’esquerres que no són cap altre que promoure la immigració il·legal i descontrolada que acaba sembrant la violència als nostres carrers». El barri és la Marca de l’Ham i l’autor de la frase, Ignacio Garriga, secretari general de Vox i portaveu al Parlament de Catalunya del partit liderat per Santiago Abascal.
En les darreres eleccions municipals, amb Vanessa Risquez de cap de llista, Vox només va treure 327 vots a Figueres. Es va quedar lluny d’entrar al consistori, perquè el darrer regidor en aconseguir acte va ser Xavier Amiel (Canviem Figueres) amb 1.010. De cara a les eleccions del mes de maig, la formació, que té Jordi Viso de coordinar local, encara no ha anunciat qui encapçalarà la llista. Tot i això, Garriga va creure que Figueres era una bona plaça per insistir en el seu mantra de relacionar «immigració il·legal» amb «delinqüència» i «violència als carrers». «Hem volgut estar al costat de les veïnes de Marca de l’Ham, dels veïns de Figueres per conèixer el drama al qual s’enfronten diàriament», va explicar Garriga el passat dijous en una passejada convocada a la Marca de l’Ham amb altres càrrecs del partit com el diputat gironí Alberto Tarradas i uns pocs simpatitzants locals. «Aquí no he escoltat als veïns parlant del greu problema del canvi climàtic, ni les seves opinions sobre la llei trans d’Irene Montero o respecte a les lluites intestines entre Junts i ERC, aquí he escoltat testimonis de mares que ens diuen que a partir de les sis de la tarda no poden sortir amb els seus fills al parc, he escoltat testimonis de comerciants que han hagut de tancar els seus negocis per por a ser contínuament robats i assaltats quan entren i surten dels seus negocis, I he escoltat relats de vins que veuen com els pisos del seu costat estant ocupats i són focus de venda de drogues i prostitució». La intervenció de Garriga, sense moure’s ni una línia del guió habitual del partit d’ultradreta, va dibuixar la Marca de l’Ham, i per extensió Figueres, com un barri i una ciutat on seria gairebé impossible viure. Un escenari on Vox voldria posar en pràctica la seva recepta per al conjunt de l’estat: «Volem treballar per la seguretat en els nostres barris, acabar amb la immigració il·legal i deixar els delinqüents sense les eines legats que els proporcionen les administracions».
La constant relació entre immigració i delinqüència, sense aportar cap dada estadística que ho corrobori, és un argument usual en el partit d’ultradreta. Un argumentari que, però, posa la immigració sobre la taula sense aportar-hi el contrapès de les desigualtats socials. En el cas concret de Figueres augmentades, més enllà de la crisi econòmica o de l’encaix per conviure entre població de diferents, per l’herència de la planificació urbanística d’anys enrere. Una ciutat amb importants cicatrius en el seu mapa, com la via del tren, els passos a nivell o l’antiga N-II, que han condicionat les polítiques urbanístiques deixant més desemparats determinats barris de la ciutat i provocant la sortida d’habitants cap a poble de l’entorn. El figuerenc Joan Company, recentment escollit de nou presidents dels APIs gironins, ja parlava d’aquesta problemàtica fa més de dos anys quan, segurament de manera errònia, es volia atribuir la marxa de població de Figueres als efectes de la Covid. «La gent de Figueres ja fa anys que està sortint de la ciutat, no és conseqüència de la Covid. L’efecte de la pandèmia és més per gent de Girona o Barcelona que es plantegen venir a poblacions de l’Empordà i instal·lar-se. El cas de Figueres té més a veure amb les seves problemàtiques i el model de ciutat, que és força preocupant», explicava Campany, ja fa gairebé dos anys, en una entrevista amb l’EMPORDÀ.
Amb un POUM vigent des de l’any 1983, els diferents governs municipals ho han tingut complicat per revertir aquestes polítiques que han afavorit la marxa de població, i la seva substitució per l’arribada de gent amb menys poder adquisitiu, cap a altres municipis de la mateixa comarca. Un canvi poblacional que, amb l’agreujament del context econòmic, ha posat a provar les costures tant dels serveis de la ciutat com, en el cas de la seguretat, d’una Guàrdia Urbana que ara s’intenta redimensionar. Un escenari favorable a la tensió política a vuit mesos de les eleccions, amb els partits clàssics encara recordant els resultats del 2019 amb la victòria de Junts i la formació del quadripartit que va deixar Masquef fora de l’alcaldia, i l’aparició en escena de Vox amb més força que fa quatre anys. Una possible entrada de regidors de la formació ultradretana al consistori, podria condicionar la formació de pactes si, com ha passat en altres poblacions, es forma alguna mena de cordó sanitari i ningú s’avé a pactar-hi.
