Absolen l'acusat de desviar fons per construir uns pisos a Sant Feliu

Absolt l'acusat d'apropiar-se il·lícitament del capital d'una societat destinada a la construcció i venda d'una promoció urbanística a Sant Feliu de Guíxols. El judici d'apel·lació va tenir lloc el passat 3 d'octubre a la Secció Tercera de l'Audiència de Girona per uns fets que van produir-se el 2008. El tribunal ha considerat que «no queda acreditat que l'acusat fos el receptor de la totalitat» de 5 extraccions en efectiu de 112.000 euros que el seu soci va assegurar haver-li donat per finançar la promoció; ni que «les desviés a comptes de propietat o terceres persones amb la finalitat d'apropiar-se'n».

L'acusació particular i la Fiscalia demanaven 4 anys de presó per al processat i una indemnització a la societat financera, part afectada, amb qui compartia l'autoria al 50% amb l'altre soci, que va imposar-li una querella per suposades desviacions de diners iniciades amb la fundació de la societat, l'any 2005. L'apropiació s'hauria allargat fins al 2008, quan va tenir lloc l'operació hipotecària que segons el soci afectat el va deixar «sense res».

Finalment, el jutge d'instrucció núm. 3 de Sant Feliu de Guíxols només va apreciar indicis de delicte en el destí de 189.000 euros hipotecats pel soci d'un habitatge que posseïa i que va ingressar a la societat per finançar la promoció urbanística. L'acusat va assegurar que no va ser el receptor dels cinc xecs que l'afectat va entregar, en contra del que va indicar l'afectat durant la vista, fet que no es va poder demostrar perquè els talons es van fer al portador i per tant no hi constava filiació.

Les acusacions van basar la seva argumentació en la «manca de transparència» de la comptabilitat així com de les «dificultats» que va imposar l'acusat al soci per conèixer l'estat de les obres. La promoció es va acabar, i l'acusat va assegurar que van aconseguir vendre totes les propietats construïdes, però per «sota» del preu de la hipoteca, i que per tant ambdós hi van perdre diners.

La comptabilitat de la societat va ser analitzada per un pèrit, que va subratllar que la comptabilitat de la societat era «fosca», ja que no hi constava l'autoria de cap transacció i no es podia saber qui havia fet cada ingrés. Tot i això va concloure que no es podia demostrar apropiació de diners per part del processat.

D'altra banda, el tribunal va imposar les costes d'ofici perquè no ha apreciat mala fe o temeritat per part de l'acusació a l'hora d'iniciar el procediment judicial. La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem.