La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell va tornar ahir amb tota la seva esplendor, després de la suspensió de fa dos anys a causa de la Covid, i de les restriccions amb què es va celebrar l’any passat també amb motiu de la pandèmia. Tot i que climatològicament fa setmanes que el tenim a sobre, i que astronòmicament va arribar fa uns dies, és a partir d’ahir a la nit, i d’haver escoltat La bella Lola i El meu avi a la platja de Port Bo, que es pot dir amb rotunditat: l’estiu és aquí.
L’any passat es va limitar l’aforament a la meitat de la capacitat i no va haver-hi pantalles gegants ni mercat d’artesania, per a evitar aglomeracions. A més a més, es va limitar per terra i mar l’accés a la zona del centre de Calella de Palafrugell. Tot això ha passat -amb permís de la setena onada- a la història, i ahir va tornar el mercat d’artesania i les pantalles gegants que ajuden a seguir l’espectacle, que estaven situades a les platges del Canadell i del Port Pelegrí (Calella), a la de Llafranc i a la Plaça Nova de Palafrugell.
La d’ahir era la 55 edició de la Cantada i hi van participar els grups Arjau, Neus Mar, Peix Fregit i Port Bo. L’esdeveniment va servir també per retre homenatge a Josep Bastons, figura decisiva en la renovació del repertori de l’havanera, que acaba de fer 95 anys. Alhora, es celebren també els 45 anys d’una de les seves composicions més conegudes, Mariner de terra endins, que tot i el que pugui semblar, no parla dels milers i milers d’espectadors que omplien ahir Calella i que poca cosa saben del mar, sinó d’un pastor que es preguntava com devia ser.
La cantada d’ahir la va iniciar Port Bo, que va escalfar els ànims del nombrós públic que omplia la platja, les moltes barques que hi havia al davant i les zones de pantalles, amb La gavina, entre d’altres. Va seguir Arjau, incloent en el seu repertori la coneguda Mare, vull ser pescador i l’havanera dedicada a Tamariu.
Neus Mar va encisar el públic amb un repertori que comptava amb Lola, la tavernera (amb música de l’esmentat Josep Bastons); per alguna oculta raó les protagonistes d’havaneres solen dir-se Lola, o potser és sempre la mateixa, que va deixar molta empremta.El darrer grup a tocar va ser Peix Fregit, que va cantar Mi madre fue una mulata, tema que no deixa de ser un cant al mestissatge cultural, ja que continua «y mi padre un federal». Mestissatge cultural que va quedar palès també amb la combinació de cançons en castellà i en català que es van sentir tota la nit amb tota normalitat.
Peix Fregit, per cert, va tocar així mateix l’abans esmentat Mariner de terra endins, tema que finalitza de la millor manera possible per a una cantada d’havaneres: «sé que hi ha mar a Calella, on les ones van i vénen al compàs de l’havanera».
Per finalitzar, els components de tots els grups i la totalitat del públic, van cantar La bella Lola -mocadors al vent- i El meu avi. Ja ha arribat l’estiu.
Inicis en l’any 1966
La Cantada de Calella de Palafrugell es va iniciar en 1966 amb una trobada de cantors a la taverna de Can Batlle. La iniciativa havia estat de Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot i va coincidir amb la presentació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, la segona recopilació d’havaneres que es publicava en tota Catalunya. L’any següent, l’èxit de la trobada va portar als organitzadors a repetir l’acte i realitzar una Cantada més formal a la platja de Calella de Palafrugell.
L’any 1969 l’Associació d’Amics de Calella, organitzadora de la Cantada en aquell moment, va decidir traslladar-la a la plaça del Port Bo, on es celebra en l’actualitat, davant de milers d’espectadors a la platja o en barques al mar i retransmesa per televisió, quan no ho impedeix cap pandèmia.
