A la recerca del relleu generacional per als peladors de suro

L’Institut Català del Suro ha engegat el projecte Surocat amb l’objectiu de crear una certificació per millorar la competitivitat del sector i professionalitzar l’ofici de pelador de suro. La iniciativa, anunciada aquesta setmana, preveu acreditar la formació dels peladors de suro. Actualment, no existeix cap certificació actualitzada referent a aquest ofici, la qual cosa es tradueix en manca de formació específica i pràctica per afrontar les amenaces i oportunitats del sector, segons apunten des de l’organisme: «L’aprofitament del suro compta amb una revolució pel que fa a les tècniques i mètodes d’explotació que poden ser claus per millorar l’explotació de les suredes i suplir la falta de mà d’obra jove o les mancances en experiència dels nous treballadors. La mecanització de la pela del suro permetria augmentar el rendiment del procés, reduir possibles lesions als arbres i facilitar l’entrada a la professió de persones sense una expertesa elevada», indiquen des de Surocat.

Josep Maria Tusell és responsable de l’Àrea Tècnica del Consorci Forestal de Catalunya i pelador de suro. Tusell, que va descobrir la professió de ben petit, exposa que l’ofici de pelador de suro es concentra en els mesos d’estiu: «La feina és ben bé temporal i una feina d’estiu perquè es concentra a l’estiu i la resta de l’any has de fer altres coses. La indústria s’ha anat concentrant al llarg dels anys, cada vegada n’hi ha hagut menys. Per sort, des del consorci forestal van crear el Quality Suber, que compra suro català, el tria i el valora. Això ens ha permès rendibilitzar les tales».

De fet, Quality Suber va néixer amb la voluntat d’agrupar propietaris i gestors de suredes amb l’objectiu d’oferir un producte amb les millors condicions de qualitat i preu, d’acord amb les necessitats del mercat.

Tusell rememora que va entrar en contacte amb aquest ofici de ben petit, d’ençà que a casa seva sovint feien la pela del suro i va descobrir una nova manera de relacionar-se amb el bosc: «A casa sempre ho havíem fet, de petit ja ho havia vist i m’ajuntava per ajudar-los. Vaig començar fent de burro, que és el que carrega el suro al camió, i a mesura que ho vaig anar veient doncs vaig agafar una destral i vas començar a fer la lleva del suro. És una feina delicada i s’ha de fer amb cura perquè no pots fer ferides a l’arbre perquè si no pots comprometre la seva vida i la lleva del següent torn, al cap de 14 anys».

És més, Tusell reivindica la formació per preservar el mètode artesanal, amb la destral manual, per fer la llevada. «Ens trobem que cada vegada la temporada queda més concentrada en el temps per les condicions climàtiques i necessitem més lleva en menys temps. Cada vegada s’hi dedica menys gent perquè és una feina dura i hi ha problemes per fer les campanyes. Per això és fonamental que hi hagi una formació per assegurar que hi ha gent qualificada i minimitzar els danys. Una lleva mal feta implica que puguis perdre la qualitat d’aquell bosc i això no pots fer-ho. No pots fer malbé un arbre de 100 anys. Molta gent es pensa que quan destapes una ampolla han matat un arbre, però no és així. El suro té una producció de 14 anys i l’arbre no es talla. Pel que fa a la feina, el fet de pelar un suro és una feina molt enriquidora dins la feina de bosc perquè és com establir una relació amb l’arbre sense fer-li mal i és una feina molt bonica», conclou.