El 1917, Guillaume Apollinaire va encunyar el terme surréalisme a partir de la unió de les paraules sur, que en francès vol dir “per sobre de”, i réalisme. Per tant, l'obra d'art surrealista se situaria en un nivell superior al de la mateixa realitat. Per a Apollinaire, aquesta nova forma de creació era el punt de partida d'un seguit de noves manifestacions que, en el futur, haurien de suposar “canvis profunds en les arts i els costums a través d'una alegria universal”.

Tal com es mostra en la selecció d'obres de l'exposició “Objectes de desig. Surrealisme i disseny. 1924-2020”, el disseny ha estat i encara és un terreny extraordinàriament fèrtil en el qual han proliferat multitud de creacions que van més enllà de la seva condició d'objectes reals. Són objectes que desafien el funcionalisme i els estàndards estètics o morals de la modernitat, i que a través de la subversió, la fantasia, l'atreviment formal i la síntesi entre els sentits, proposen noves maneres d'interpel·lar o emocionar. Aquest programa d'activitats, comissariat per FAD (Foment de les Arts i del Disseny), reuneix una sèrie de professionals destacats que formen part del llegat surrealista en l'àmbit del disseny. En cada cas, l'empremta del surrealisme es fa present de manera diferent, però en tots es reconeix la radicalitat d'un moviment que va transformar la manera de mirar, entendre i ressignificar el món.

COMENTARIS

Per a la seguretat dels participants, s'hi aplicaran les mesures de seguretat i higiene previstes oficialment

Activitats d'aquest cicle

Moda entre la funció i la ficció. Per Sybilla Sorondo i Charo Moda

Dilluns 15 de novembre, 19 h

Moda entre la funció i la ficció

Sybilla Sorondo és l'artífex d'una de les marques de roba espanyoles més destacades dels últims quaranta anys, la qual ha esquivat tendències passatgeres i les expectatives del mercat. L'inconfusible caràcter transgressor de les seves creacions representa un desafiament al dogma funcionalista i als convencionalismes estètics. La roba de Sybilla se situa entre el disseny i l'art, una zona de confluència que va ser extraordinàriament fèrtil en el context del moviment encapçalat per André Breton. La provocació, la sensualitat, l'humor i la fantasia, constants en el treball de Sybilla, són també atributs centrals de l'imaginari surrealista. Com coexisteixen la ficció i la funció en les peces d'aquesta creadora inclassificable? Comptarem amb la seva presència i amb la de a historiadora de moda Charo Mora per parlar-nos-en.

Sybilla Sorondo va iniciar l'activitat creativa el 1987 i ha adquirit un gran prestigi internacional gràcies a la combinació de l'elegància atemporal, la investigació de volums i la innovació de materials i colors. Ha estat guardonada amb la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts i el Premi Nacional de Dissenya de Moda.

Charo Mora és especialista en cultura de moda i llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. És editora de moda i docent a l'ESDI i a Blanquerna. Ha estat comissària de diverses iniciatives a l'entorn de la moda i actualment és la directora artística del Festival Moritz Feed Dog.

Materials tabú per a una nova realitat. Per Robert D. Thompson (Materfad)

Dilluns 22 de novembre, 19 h

Materials tabú

En un món on les evidències sobre el futur pròxim s'esfumen a un ritme vertiginós, el disseny ha de ser capaç de pensar de manera atrevida i radical. Una de les àrees en què aquesta radicalitat es mostra millor és la dels nous materials, tot i que de vegades el que és nou no és el material mateix sinó els usos que se'n poden fer. Podem, per exemple, imaginar que un dia els residus orgànics con els cabells, les ungles o la sang serveixin per fabricar objectes més sostenibles i eficients? Són tan sols tres exemples de "materials tabú", segons la determinació que proposa el científic Robert D. Thompson. En aquest workshop es donaran eines per mirar d'una manera radicalment nova els materials prohibits i descobrir que poden ser utilitzats amb finalitats impensables. En el camp del disseny, com en el de l'art surrealista, el que a priori pot semblar una provocació es pot convertir en una genialitat.

Robert D. Thompson és professor i comunicador científic a l'Escola de Disseny i Enginyeria ELISAVA. El seu punt de vista acadèmic provés dels seus estudis en Enginyeria Bioprotèsica i Ètica Mèdica a la Universitat de Massachusetts. Actualment és el director científic de MaterFAD, Centre de Materials de Barcelona.

Cuina i disseny més enllà dels sentits. Per Andreu Carulla i Martí Guixé

Dilluns 29 de novembre, 19 h

Cuina i disseny

Salvador Dalí confessava que la seva vocació secreta des de la infància era ser cuiner. Segons ell, la cuina i la pintura són dues formes de creació absolutament afins i el 1973 va publicar el receptari Les diners de Gala, un cant a l'erotisme del bon menjar on demostrava la convicció que és possible "fer real el que és fantàstic". Amb les seves creacions Andreu Carulla i Martí Guixé, dos dels noms més destacats en el camp del disseny gastronòmic, converteixen l'acció de menjar en una "experiència sensorial augmentada" que, d'alguna manera, sembla participar d'aquest caràcter "suprarealista" que Dalí atribuïa a les obres del surrealisme. Quin paper té la imaginació, la fantasia, la sensualitat o l'inconscient en la relació entre cuina i disseny? En aquesta trobada, Carulla i Guixé ens conviden a un recorregut il·lustrat i comentat a través de les seves creacions en el camp de la gastronomia.

Andreu Carulla va fundar el seu estudi de disseny el 2006 i actualment és una de les oficines de disseny de producte més versàtils del país. Carulla també dirigeix l'ACID, un estudi que treballa en projectes tècnics industrials. Ha estat guardonat amb el Red Dot Design Award, el Good Design Award i el Premi Delta de Plata.

Martí Guixé és un pioner del food design, l'aplicació del disseny en l'àmbit de l'alimentació. Tot i així, Guixé es defineix com un exdissenyador, ja que el seu enfocament del disseny dista molt dels patrons convencionals, alliberant-se així dels límits i barreres inherents en la disciplina per a desenvolupar el seu treball d'una manera més informal. Les seves creacions han passat pel MACBA, el MoMA, el Centre Georges Pompidou o el Design Museum de Londres.

Dalí i Tusquets: Disseny paranoic i crític. Per Óscar Tusquets i Juli Capella

Dilluns 13 de desembre, 19 h

Dalí i Tusquets

Fruit de la llarga relació creativa i d'amistat entre el dissenyador Óscar Tusquets i l'artista Salvador Dalí, van sorgir diversos dissenys per a espais, mobiliari i altres tipus d'objectes. En una conversa amb el mateix Óscar Tusquets, una de les figures més autoritzades per parlar sobre la relació entre disseny i surrealisme, i l'arquitecte Juli Capella, també biògraf del dissenyador, es destacaran les col·laboracions principals entre Tusquets i Dalí. Entre aquestes col·laboracions figuren la sala Mae West, l'edició pòstuma dels mobles impossibles imaginats per Dalí o l'escenografia creada pel dissenyador per a l'exposició dedicada al pintor al Centre Pompidou. També descobrirem les creacions d'altres dissenyadors, tant espanyols com internacionals, que mostren l'empremta de l'univers surrealista i del mètode paranoic i crític de l'artista empordanès.

Óscar Tusquets és arquitecte, dissenyador, pintor i escriptor. És fundador de BD Ediciones de Diseño i membre vitalici de la Fundació Gala Salvador Dalí. Entre les seves obres, destaquen l'Auditori Alfredo Kraus de Las Palmas, la reforma del Palau de la Música i les cadires Varius o Gaulino. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Disseny.

Juli Capella és arquitecte i dissenyador. És soci de l'estudi de Capella Garcia Arquitectura i exdirector de les revistes De Disseny i Ardi. Va ser el creador de la Primavera del Disseny i impulsor de l'Any del Disseny des de la presidència de la FAD. Ha comissariat diverses exposicions sobre dissenyadors com Maurer, Starck i el mateix Tusquets. Va obtenir una menció honorífica del Premi Nacional de Disseny.

Més informació