El Govern demanarà als immigrants que certifiquin els seus coneixements de llengua catalana com un "requisit molt determinant" per poder avalar el seu "esforç d'integració" a la societat catalana, en els expedients d'arrelament, reagrupament familiar i renovació del permís de residència.
Així ho va anunciar, després de la reunió de l'Executiu català, el seu portaveu, Francesc Homs, que va remarcar que el govern d'Artur Mas es desmarcarà de les actituds "bonistes" del tripartit en immigració, posarà l'accent no només en els drets sinó també en els deures dels estrangers i exercirà les competències en aquesta matèria que ja preveuen les lleis d'acollida i d'estrangeria.
D'acord amb aquestes lleis, va recordar Homs, "a la Generalitat li correspon, d'acord també amb els informes dels ajuntaments, certificar l'esforç d'integració de les persones estrangeres" en els expedients d'arrelament, de reagrupament familiar i de renovació de residència.
Per als pròxims dies està previst que es reuneixi el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, amb representants de les associacions municipalistes de Catalunya, per concretar la manera en què els immigrants hauran d'acreditar el seu domini de la llengua catalana, a través d'un examen o una altra fórmula.
Precisament contra aquest aspecte de la llei d'acollida, la Defensora del Poble, María Luisa Cava de Llano, va presentar un recurs d'inconstitucionalitat, en entendre que estableix una preferència lingüística a favor del català sobre el castellà, en relació amb els immigrants.
El Govern ha mogut fitxa en aquest tema, després que dilluns es publiqués una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que revela que un de cada quatre catalans expressa opinions racistes o molt intolerants respecte a la immigració, dades que alguns temen que puguin traduir-se, el 22 de maig que ve, en un creixement de la presència de grups xenòfobs en els ajuntaments catalans.
Francesc Homs es va afanar a recalcar que l'actual govern català "té un projecte clar en matèria d'immigració", cosa que segons el seu parer no va passar en els set anys precedents, ja que PSC, ERC i ICV-EUiA van defensar criteris "diferents" en aquest tema i, en alguns moments, van caure en un discurs "bonista" oblidant qualsevol consideració sobre els "deures" dels immigrants que es troben a Catalunya.
Desafiament al PSC
El portaveu del Govern també va desafiar el PSC a pressionar juntament amb el president català el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, perquè "pagui el que deu" a Catalunya: "prop de 1.400 milions d'euros" com a part proporcional del Fons de Competitivitat per a 2011.
Homs va acusar el PSC d'intentar "enganyar" l'opinió pública catalana criticant el Govern que presideix Mas per amputar una part dels seus ingressos al prescindir dels diners que li reporta l'impost de successions.
El líder parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, va recollir el guant llançat per Francesc Homs i va afirmar que que l'Estat ha de pagar el 2011 els més de 1.400 milions d'euros que deu a Catalunya pel Fons de Competitivitat. "El nostre posicionament en això és inequívoc", va assegurar.
