23 de desembre de 2012
23.12.2012

Anàlisi de l'islamisme radical a Catalunya

La província de Girona va ser l'escenari el 2003 d'una de les operacions de més gran repercussió contra el jihadisme

23.12.2012 | 01:00
Manifestació a Girona per l´absolució dels detinguts del cas Dixan.

La tragèdia va despertar Madrid l'onze de març de 2004. Poc abans de les vuit del matí explotaven tres bombes en un tren prop de l'estació d'Atocha. Minuts després, tres artefactes provocaven el caos en un altre tren. 191 persones van morir i 1.400 van resultar ferides en l'atac terrorista més greu de la història d'Espanya. Aquests atemptats van marcar un abans i un després en la lluita contra el jihadisme al nostre país.
Per què l'islamisme radical havia decidit actuar al nostre país? Quin és el funcionament intern d'aquestes xarxes terroristes? Tot i que feia tres anys de l'11 de setembre a Nova York, l'Estat espanyol no havia posat en marxa els mecanismes de seguretat suficients per detectar l'amenaça islamista, per quin motiu?
Aquestes són algunes de les preguntes sense resposta que han portat Jofre Montoto a estudiar el món del terrorisme islamista i a publicar Gihadisme. L'amenaça de l'islamisme radical a Catalunya, on analitza la gestació i el creixement del jihadisme, en mostra el funcionament intern, i explica quina és la seva lògica i el perquè dels assassinats massius i l'ús de suïcides.
Montoto recorda que Catalunya sovint és assenyalada com el punt neuràlgic del jihadisme a Europa i on més islamistes radicals han estat detinguts de tot el continent.
La província de Girona no és un oasi en aquesta realitat i forma part d'un corredor mediterrani de salafisme. "Hi ha mesquites radicals des de Cadis fins a Tolouse. Catalunya, a més, té un punt claríssim: la seva situació estratègica, ja que és lloc de pas d'Europa cap al nord d'Àfrica", explica Montoto, que va començar a interessar-se pel jihadisme després de l'11-M. "Volia saber què duia unes persones a fer tot allò, a matar a gent innocent que va a treballar", afegeix.
Precisament Girona ha estat l'escenari d'algunes operacions contra els jihadistes. 14 mesos abans dels atemptats que van posar el nostre país en el punt de mira, la província de Girona va ser testimoni de la segona gran operació contra els jihadistes feta mai a l'Estat espa?nyol. El llac de Banyoles posaria el nom a una operació que acabaria amb la detenció de setze persones a Catalunya. Era el 24 de gener de 2003, i aquest moviments islamista radical encara era bastant desconegut a casa nostra. Tots els detinguts eren algerians menys un, de nacionalitat marroquina. Se'ls acusava de formar part del Grup Salafista per a la Predicació i el combat i de tenir connexions amb Al-Qaida.
Barcelona, Banyoles, Salt, Olot, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat i Sant Jaume de Llierca van ser els municipis on es van dur a terme les detencions i els registres d'aquesta operació. En els registres es va trobar material "susceptible de ser emprat en la fabricació d'explosius, a més de temporitzadors, comandaments a distància, connectors, manuals sobre circuits electrònics, ordinadors, diversos equips portàtils de transmissió, dos manòmetres i documentació i diversos escrits en àrab", segons va afirmar l'aleshores ministre espanyol d'Inteiror, Ángel Acebes.
Aviat es coneixeria aquesta operació com a "comando Dixan", en referència al producte de neteja que es presentava com a prova (el sabó en pols serveix per fabricar napalm casolà). Finalment, el jutge va desestimar un informe de l'FBI i va deixar els acusats en llibertat sense càrrecs. No obstant, no es va tancar el cas, i sis dels detinguts van ser jutjats el setembre de 2006.
Montoto considera l'operació llac com un cas "paradigmàtic" perquè, segons el seu punt de vista, "la gent que treballava amb aquests temes tenien claríssim que era un grup radicalitzat que estava disposat a passar a l'acció. No obstant, el fet que no se'ls trobés l'explosiu ja fet i fabricat, va impedir la condemna. Això ha passat diverses vegades". Tal i com s'explica en el llibre, "des de l'operació Dàtil fins a la revisió de la sentència al "comando Dixan" s'havien efectuat més d'un centenar de detencions. D'aquestes, només una seixantena van arribar a judici, i menys de la meitat, trenta-un, havien estat condemnats".
L'amenaça de l'islamisme radical a Catalunya ha disminuït en els últims anys, segons Montoto. "En els últims anys només hi ha hagut una operació contra jihadistes. Era un grup de persones que falsificava passaports per enviar-los al Caucas. Es tractava d'una cèl·lula de suport. No era una cèl·lula activa". Segons Montoto, després dels atemptats de Madrid, l'Estat espanyol crea mecanismes per combatre aquest terrorisme. "Abans de ?l'11-M el jihadisme era un tema marginal. Hi havia pocs traductors, el CNI tenia mancances en aquest àmbit... Després dels atemptats de Madrid, tot canvia. Es posa personal i hi comencen a haver-hi detencions".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook