Mas ha assumit que no podrà aprovar un pressupost per al 2013 i que només li queda "administrar una derrota", no solament respecte al pressupost sinó també pel que fa a tot el seu projecte independentista. L'expressió és d'una alta font de CDC.

Això no significa que pensi a plegar. La seva intenció és esgotar la legislatura, mentre busca un moment i uns arguments propicis -o menys danyosos- per admetre-ho. A dia d'avui, Mas no pensa en convocar eleccions, que perdria per encara més, com han acreditat estimacions oficials recents. Prefereix passar al martirologi.

Ho vaig saber en aquests darrers dies i vaig exposar-ho en gran part ahir mateix en un diari digital. Les meves fonts són essencialment de la cúpula de CDC (i de la Generalitat), així com una d'ERC.

M'ho vaig fer explicar diverses vegades. També en vaig buscar confirmacions col·laterals. A la vegada, ahir al matí vaig intentar trobar precedents. Malgrat cercar-los en diverses zones del món -a l'Europa més democràtica seria impensable- només en vaig trobar un molt a prop.

Va ser a Andorra, on el cap de govern socialdemòcrata Jaume Bartumeu va governar del 2009 al 2011 sense pressupost ni majoria parlamentària. En arribar les eleccions, l'oposició les va guanyar per majoria absoluta i el partit socialdemòcrata ha esdevingut marginal. Vistes aquelles barbes, CDC pot posar a remullar les seves.

Ahir vaig parlar amb dos alts càrrecs de la Generalitat que estaven esverats per l'absència de pressupost. Sabien que la decisió d'ERC de no votar-los era ferma, però pensaven en altres fórmules. Afirmen que la prolongació dels de 2012 serà un desastre.

Dilluns vinent la Generalitat haurà de tornar a pidolar per pagar els sous de la sanitat concertada, pels voltants d'uns 250 milions. El seu únic recurs és el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), del qual n'ha esgotat un 40 per cent. Si no aprova un pressupost, li poden tallar aquest recurs d'un dia per l'altre, com estableix la llei. La Generalitat tampoc no pot prendre cap mesura que impliqui una nova despesa. En síntesi, el Govern català està en fallida i intervingut.

Continuar per aquest camí, de patiment per a tots els catalans i de "xoc de trens", és la via per la qual Mas ha optat. Permet recordar com, el 1519, en iniciar la conquesta de Mèxic, Hernán Cortés va cremar les seves naus per impedir que ni es pensés en una retirada. Cortés fou un brutal "conquistador" i Mas no n'és cap antítesi.

De manera premeditada, Mas està decidit a escenificar tota mena de cabòries en les pròximes setmanes, o mesos, o anys, però el dictamen ("administrar una derrota") el té assumit. Les meves fonts són impecables. Cada dia hi ha fets que, efectivament, mostren la certesa de la desfeta: fracàs segur del referèndum escocès, oposició radical de tota la Unió Europea, les dades de l'independentisme català real (34 per cent), milers de dades concretes (els 500 milions d'euros dels fills de Pujol, les contractacions esbiaixades a amics, etcètera). La realitat ofegarà els brams exclamatoris, de sempre minoritaris.

Les invocacions retòriques són gratis. Però què li passaria a una utòpica Catalunya independent que no podria tenir -per manca de diners- ni un fons de garantia de dipòsits, com l'espanyol? Amb una transferència dels estalvis a Saragossa tot es resoldria. Em consta que també fugirien grans institucions financeres de Catalunya. Tot està a punt. Només caldria prémer un botó del seu sistema informàtic. Vaja, Aragó continuaria sent Europa i nosaltres, una nova Rwanda.

Sent Mas conscient que ja des d'ara només pot "administrar una derrota", produeix esgarrifances que no faci res per evitar-ho. Com ha passat amb personatges històrics sense cor, el seu enfollit egocentrisme li fa preferir la falsa imatge de màrtir, malgrat que arrossegui tot un país. Cal confiar que això es vagi veient.