«Matar els infidels. Només deixar els musulmans que segueixen la religió». Això és el que va escriure Moussa Oukabir, un dels terroristes abatuts a Cambrils en una xarxa social l'any 2015 quan només tenia 15 anys i a ulls del seu entorn era un adolescent com qualsevol altre. No obstant això, aquest missatge revela que el jove ja havia començat en aquells dies a manifestar actituds radicals. En amb prou feines dos anys, Moussa i els altres 11 nois de Ripoll es van convertir en gihadistes disposats a matar i a morir.
Veïns, familiars, professors i educadors socials dels integrants de la cèl·lula gihadista de Ripoll continuen consternats. Amb el pas dels dies la sorpresa va deixant pas a una mescla de ràbia, pena i impotència. Com va poder passar que l'imam de la mesquita, Abdelbaki es Satty, formés tot un comando de joves fanatitzats? En quin moment uns nois que en general portaven vides «normals» van triar el camí de la violència? Per què ningú ho va veure?«Estem davant un problema de gran complexitat en el qual intervenen múltiples factors al mateix temps», adverteix el coordinador del departament de Derives Sectàries del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, Miguel Perlado, qui adverteix que es tracta de «problemes vinculats a la identitat, en sentir-se perdedor, no entès, sentiments profunds que solen estar ocults».
Els atemptats . Com es produeix la radicalització gihadista i com s'hi pot lluitar en contra? Un informe del Reial Institut Elcano que analitza la radicalització de 178 detinguts per terrorisme gihadista a Espanya entre 2013 i 2016 destaca que el contacte amb un agent de radicalització i l'existència de relacions afectives entre els membres de les cèl·lules gihadistes són elements clau en aquest procés.
El paper dels reclutadors
Segons l'estudi, en el 86,9 % dels casos els individus van estar guiats per un captador i es van radicalitzar en grup. En el 73 % dels casos el contacte amb l'agent radicalitzar va comportar una interacció cara a cara, mentre que només en el 17,6% va implicar un contacte únicament virtual.
El cas de la cèl·lula de Ripoll encaixa en el primer perfil. L'imam de la mesquita va usar el seu càrrec com a ganxo per captar els joves, però després va continuar l'ensinistrament fora del centre religiós, cara a cara, a consciència i lluny d'ulls curiosos, per no aixecar sospites. Una captació de manual. «Els grups terroristes tenen un nucli de secta innegable des del punt de vista de la seva jerarquia interna i dels sistemes d'atracció i retenció dels seus membres», assenyala Perlado, amb 18 anys d'experiència tractant exmembres de grups adoctrinadors. I com succeeix en aquests grups, s'apunta a col·lectius vulnerables: els joves. «Encara que els adults també són manipulables, solen ser-ho més els joves perquè es mouen per ideals que s'uneixen a frustracions emocionals», diu Perlado, i això és justament un punt feble que un reclutador eficient sap explotar. El vincle inicial que s'estableix entre captador i captat és, per tant, emocional, explica aquest psicoanalista. «Es tendeix a buscar fissures emocionals», i afegeix,«els captadors apel·len a la fibra sensible, als dolors ocults de l'individu, a les seves frustracions».
Per això «no cal simplificar en el factor religiós», apunta Mohamed Said Alilech, imam en la localitat madrilenya de Fuenlabrada i president de l'Associació de Joves Musulmans d'Espanya. «Existeix un problema identitari. Ens trobem això diàriament, joves fills de primeres o segones generacions d'immigrants que no saben gaire bé qui són. Confonen nacionalitat amb religió», assegura.
Els testimoniatges recaptats als carrers de Ripoll parlen d'uns nois integrats que parlaven català, alguns amb feina. I no obstant això, alguna cosa bullia en el seu interior. «A mesura que avança un procés de radicalització, s'aferma en l'individu un mecanisme mental de dissociació en el qual la ment acaba funcionant en dos mons en paral·lel, es duplica, i l'observador extern no se n'adona», destaca Perlado. Això podria explicar la incredulitat de les famílies dels terroristes en assabentar-se dels seus actes.
Una vegada traspassat el llindar de l'emoció, va poder començar l'adoctrinament ideològic. «Els extremistes usen un llenguatge molt elaborat, la seva maquinària de propaganda és molt forta, molt per sobre dels mitjans que tenim els imams normals», sosté Alilech. «Posen el dit a la nafra amb la islamofòbia, apel·len al sentiment d'Umma-comunitat islàmica global- reprimida, marginada o menystinguda, i en la qual els captats seran els seus venjadors si segueixen una doctrina distorsionada», diu el president de l'Associació de Joves Musulmans d'Espanya.
«El captador apel·la a missatges maximalistes, a ser part d'un grup escollit, a superar-se per un fi més alt, i en el cas gihadista, apel·la a un ideal de la mort molt destructiu», assevera Perlado.
La potència de la propaganda gihadista radica en part en què incideix a assenyalar situacions de patiment incontestable, com les morts de civils que causen els bombardejos al règim sirià, tant dels russos com dels liderats pels EUA a Síria o l'Iraq i que aparentment no generen excessiva preocupació en les societats en les quals viuen els exposats al seu missatge.
«Per descomptat, no ensenyen els seus propis crims i obvien que en aquests països són els gihadistes els que també maten musulmans», destaca l'imam de Fuenlabrada. De fet, el 90% de les víctimes del terrorisme gihadista en l'àmbit global són, en efecte, musulmanes.
La importància del context internacional no ha de ser menystinguda. L'informe de Elcano és clar referent a això. En la majoria dels casos estudiats, la radicalització dels gihadistes a Espanya es va produir a partir de 2011-2012, després de desencadenar-se la guerra a Síria.
Llaços fraternals
En la cèl·lula de Catalunya sobresurt a més l'altre factor fonamental de radicalització que assenyala l'estudi d'Elcano: l'existència de llaços afectius i d'amistat. Dels dotze presumptes terroristes, nou mantenien una relació de parentesc. De fet, hi ha tres parelles de germans i un trio: Younes i HousseinAbouyaaqoub (l'autor de la massacre de les Rambles i un dels abatuts a Cambrils); Mohamed i Omar Hichamy (abatuts a trets a Cambrils); Moussa i Driss Oukabir (un abatut a Cambrils i l'altre detingut); i Said, Mohamed i Youssef Aalla (abatut el primer, en llibertat provisional el segon i mort a Alcanar el tercer).
«Els captadors trien bé. Busquen germans grans que exerceixen influència en els petits, que es retroalimenten l'un a l'altre en l'argumentari radical i que saben que no es delataran», afirma Alilech.
Segons Elcano, la presència de germans és freqüent entre els gihadistes detinguts a Espanya. El 47,7% ho són. Aquest llaç és una pauta que es va repetint des de l'11-S de 2001, quan van atemptar tres parelles de germans contra les Torres Bessones i el Pentàgon. I es va veure de nou en la marató de Boston amb els germans Tsarnáev el 2013, en l'atac contra la revista satírica francesa Charlie Hebdo perpetrat pels Kouachi i els Abdeslam a la sala Bataclán de París el 2015, i els El Bakraoui en els atacs de Brussel·les el 2016.Aquests vincles familiars i amistosos afavoreixen la creació de xarxes locals. Les principals a Espanya són a la província de Barcelona (23,2 %).
Combatre l'extremisme
L'anàlisi d'Elcano ofereix algunes recomanacions per combatre la radicalització gihadista. Entre elles destaca «la detecció dels reclutadors i la seva neutralització mitjançant una actuació coordinada dels serveis policials i d'intel·ligència juntament amb les autoritats judicials». En segon lloc, «atorgar prioritat a les demarcacions i els àmbits on tendeixen a concentrar-se les bosses de radicalització».
«Fa falta una feina molt més intensa i profunda d'integració i de prevenció inicial», abunda Perlado, «per anar frenant la radicalitat en la societat, un dels mals del nostre temps», afirma. Un simple passeig per les xarxes socials els dies posteriors als atemptats confirma aquest diagnòstic.
Lamentablement cada nou atemptat fa recaure sobre la comunitat musulmana l'ombra de la sospita. «Necessitem imams amb formació i que parlin espanyol, perquè facin el placatge ideològic», afirma Alilech. «No ens assenyaleu [als musulmans], també som víctimes. No ens deixeu sols».
