El conseller d´Interior, Joaquim Forn, i el major dels Mossos d´Esquadra, Josep Lluís Trapero, van admetre ahir que el 25 de maig van rebre un avís sobre un possible atemptat a la Rambla, però van al·legar que no era de la CIA i que, després de contrastar-lo, van concloure que la seva credibilitat era «molt baixa». Els dos van sortir davant els mitjans per desmentir la informació publicada ahir per El Periódico de Catalunya.
En roda de premsa, Forn va detallar que la conselleria d´Interior va comunicar aquest avís «a l´Estat», que tampoc no va donar «veracitat» a l´amenaça, per la qual cosa no es va parlar d´això en les reunions de les taules d´avaluació de l´amenaça terrorista del 25 de maig i del 8 de juny. Tot i això, els Mossos sí que van ampliar el dispositiu de seguretat a la Rambla. Forn i Trapero van precisar que els Mossos d´Esquadra reben cada dia «desenes d´avisos» sobre amenaces terroristes, especialment en centres de culte, com la Sagrada Família, esdeveniments esportius, concerts, nusos de transport i en llocs concorreguts com la Rambla, que sempre són tractats de la mateixa manera, ja que s´avaluen i s´intercanvia informació sistemàticament per comprovar la seva veracitat.
En el cas concret de l´avís sobre la Rambla, Trapero es va negar a revelar qui era la seva font, però va indicar que la van rebre el 25 de maig passat i que no el va remetre ni la CIA ni el National Counterterrorism Center (NCTC) dels Estats Units, ni directament ni indirectament. També va negar que el missatge procedís de la Policia Nacional. Després de fer les comprovacions pertinents, els Mossos d´Esquadra van concloure que l´avís tenia una veracitat «baixa», com també havia determinat el Govern, segons va indicar Forn, que tampoc va voler precisar a quin organisme governamental ho van comunicar.
Trapero va sostenir que els Mossos compten amb dues «confirmacions» que aquest avís no tenia credibilitat, ja que d´una banda els terroristes del 17-A van atemptar a la Rambla malgrat que inicialment «no era el que tenien previst», i perquè posteriorment el CITCO els va confirmar per escrit que cap dels avisos rebuts amb antelació tenia relació amb els atemptats finalment comesos. «Era un avís de molt baixa fiabilitat. Es va contrastar també amb l´Estat. No es va avaluar com un fet fiable en les dues taules d´avaluació de l´amenaça terrorista. No havíem de fer res més del que hem fet», va indicar Trapero, que va lamentar que es pretengui transmetre a l´opinió pública que si haguessin fet cas de l´alerta no s´hauria produït l´atemptat.
Trapero va precisar que malgrat que van donar poca credibilitat a aquesta alerta, van incrementar la vigilància de la Rambla, que ja ocupa el 10 % del treball de prevenció antiterrorista que duen a terme els Mossos d´Esquadra a la capital catalana.
Informació compartida
El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, va demanar que «no es mati el missatger» i va subratllar que la informació reservada que rep l´Executiu és sempre compartida amb tots els cossos de seguretat. «La cooperació ha marcat sempre la feina. La informació d´intel·ligència, tant d´agències espanyoles com internacionals, quan arriba, es comparteix sempre i després és analitzada. Demano prudència. No correspon matar el missatger», va assenyalar.
Per altra banda, el president català, Carles Puigdemont, va denunciar durant una visita a Dinamarca que els Mossos d´Esquadra han estat objecte d´una campanya de desprestigi després dels atemtats. «Des del primer moment alguns han volgut posar als Mossos en el punt de mira, quan han demostrat ser capaços de gestionar de manera molt correcta una crisi tan complexa com aquesta», va afirmar.
