07 de març de 2018
07.03.2018

El «CNI català» tenia mòbils encriptats per a fins a 500 alts càrrecs

Segons un informe intervingut per la Policia Nacional, l'actual cap dels Mossos, Ferran López, va saber que el CESICAT tenia aquestes dades el novembre de l'any 2013

07.03.2018 | 08:33
Una actuació de la Guàrdia Civil al Cesicat, el 30 de setembre de 2017.

L'actual cap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, va conèixer al novembre de 2013 que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), conegut com el «CNI català», disposava de mòbils encriptats per a 500 alts càrrecs de la Generalitat, segons un informe intervingut a la policia catalana per la policia Nacional a què va tenir accés Europa Press.

L'informe apareix entre la documentació que la Brigada d'Informació de la Policia va analitzar, per ordre de l'Audiència Nacional, després d'impedir que els Mossos cremessin 36 caixes amb documents en una incineradora al 26 d'octubre.

Es refereix a un projecte, l'anomenat MDM/Cellcrypt, per a la «gestió de dispositius mòbils per a l'entorn de la Gencat». L'informe recuperat s'inclou entre diversa documentació del CESICAT, assenyalant que al principi estava pensat per entre 25 i 75 personalitats que gaudirien d'aquests terminals «encriptats, desactivació de funcions, xifrat de veus, interlocució única de Vips, xifrats de correus o xifrats de PC», entre altres característiques.

Es ressenya que el projecte té un cost d'entre 305.633 euros i 457.699 euros si beneficia 25 o a 75 alts càrrecs. El preu es dispara a 2.257.608 en el cas de ser 300 persones i a 2.725.796 euros si és per a 500. El Document 7 «consta d'un informe breu d'un foli, datat el 21 de novembre de 2013», segons la documentació que els Mossos volien cremar, «dirigit al comissari Ferran López Navarro». Aquest cap policial va rellevar Josep Lluís Trapero al capdavant de la policia catalana després del cessament d'aquest últim en aplicació de l'article 155 de la Constitució. En aquest correu de 2013, se li comunica a Ferran López «com evoluciona la Comissió TIC del Cos de Mossos d'Esquadra referent a la seguretat de les comunicacions i dels terminals telefònics».

Dos projectes

S'esmenta l'adquisició del «Sistema Cellcrypt per a l'anàlisi forense dels terminals mòbils» i el «Sistema MDM (Mobile Device Management) i xifrat de correus». «En l'escrit», assenyala la policia, «se li comunica que l'CESICAT ja ha posat en marxa dos projectes».

El CESICAT, que està sota lupa de la Justícia pel seu ús com a estructura d'Estat per aconseguir la independència, apareix en nombroses referències dins anàlisi que fa la Policia de la documentació «relativa a temes i objectius de tipus polític», on s'acrediten seguiments a personalitats i entitats contràries al «Procés».

Les mesures de vigilància i els intents de blindar als membres de l'Executiu català van portar als responsables de la seguretat de la Generalitat a provar de copsar «infiltrats en els serveis d'escorta de personalitats». Entre la documentació, en molts casos confusa, s'esmenta el «cas Apòstol», amb data de 13 de maig de 2016 i classificat com a secret.

En aquest punt s'esmenta a un capità de la Guàrdia Civil destinat a Tarragona que, segons els papers dels Mossos, s'hauria ofert per «passar-se als Mossos si s'aconseguís la independència».

Allarga la instrucció

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va declarar complexa la causa que investiga per sedició l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, l'exdirector de la Policia autonòmica Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior de la Generalitat César Puig, la qual cosa permet ampliar la instrucció fins un màxim de 18 mesos.

La titular del Jutjat Central d'Instrucció 3 va prendre aquesta decisió atenent així la petició que havia fet la Fiscalia, que considerava necessari allargar la instrucció atès que inclou «nombrosos fets punibles, amb nombroses implicacions i que requereixen l'examen de documentació».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook