L'entitat Amics de Jordi Pujol va homenatjar l'expresident de la Generalitat ahir a la tarda en la Institució Cultural del Cic, a Barcelona. Va introduir l'acte l'escriptor Carles Duarte, que va ser un dels seus secretaris de la Presidència, i que va llegir un missatge de l'expresident Artur Mas en què excusa la seva presència i li envia el seu «suport en aquests moments de dificultat personal».
Van assistir Pujol, la seva esposa i els seus fills Josep i Oleguer, i entre el públic també van ser-hi els seus exconsellers Núria de Gispert, Irene Rigau, Xavier Trias, Joana Ortega i Pere Macias, a més d'excolaboradors i persones properes que van intervenir.
L'exconsellera d'Ensenyament Carme-Laura Gil va recordar la transició democràtica i va situar al 1974 el principi de l'activitat política intensa amb CDC, després dels anys anteriors d'activisme antifranquista.
Va destacar que es va dirigir a tots els estrats socials defensant el catalanisme durant el tardofranquisme, i que al principi de la democràcia va aconseguir la Presidència: «No va ser un somni, sinó el seu designi».
I va acabar recordant que Pujol ha parlat sempre de la importància d'entendre els signes dels temps: «President: tu has estat el senyal».
L'historiador i president de l'Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas, va destacar que va governar 23 anys, amb tres majories absolutes en què es va anar definint l'autonomia, encara que des del primer mandat ja tenia definit el camí, protagonitzat en gran part amb traspassos de competències, defensa de la catalanitat i creació d'estructures de la Catalunya democràtica.
«Tants Pujols com historiadors»
«Es va construir una Catalunya sobre la qual es pot dialogar, construir, matisar. I aquí estem, i esperem no espatllar-ho entre tots», va concloure.
El també historiador Josep Maria Roig Rosich va fer un balanç general positiu de Pujol però va augurar que en la posteritat «hi haurà tants pujols com historiadors»: per això va demanar honestedat en interpretar les dades i evitar simplificacions que separin presumptes herois i traïdors.
Va afegir que no va governar defensant la independència i que al final «la lluita per la independència sempre la va fer de forma suau i calmada», i que va assumir de manera passiva (va dir) que hi ha hagut corrupció familiar en la família Pujol.
«No ètic però sí comprensible»
I va considerar no ètic però sí políticament comprensible que tingués diners a l'estranger, i per això l'historiador va recordar que Pujol va tenir molts antecessors exiliats al segle XX.
