El Tribunal Suprem va fixar el proper 6 de juny, a les 10.30 hores, la vista per estudiar els recursos de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els altres 14 investigats pel procés independentista contra l'acte en el qual el jutge Pablo Llarena va confirmar els seus processaments pels delictes de rebel·lió, malversació de cabals públics i/o desobediència.
En una providència, l'alt tribunal va citar per aquest dia els advocats d'aquests 14 investigats per revisar els recursos d'apel·lació contra l'acte del passat 9 de maig en el qual el jutge instructor va apuntar per primera vegada la possibilitat que els fets puguin ser qualificats de conspiració per a la rebel·lió, reafirmant-se en el fet que concorre el requisit de la violència per imputar aquest delicte.
També va indicar que en el «cas hipotètic» que no s'acrediti que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya es podria atribuir als processats el delicte de sedició.
Aquesta resolució (que confirmava 22 processaments) va ser recorreguda, a més de per Puigdemont, per l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; l'expresident d'ANC, Jordi Sànchez; el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Clara Ponsatí (a Escòcia), Lluís Puig (a Bèlgica) i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, tots ells processats per rebel·lió i algun d'ells per malversació.
També els que van ser membres de la Mesa de la cambra parlamentària Joan Josep Nuet i Anna Simó, acusats de desobediència, i l'exconseller Carles Mundó, per desobediència i malversació.
Així mateix, estudiaran el recurs presentat per l'acusació popular exercida per Vox que insistia que l'expresident de la Generalitat Artur Mas i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, han d'estar també processats.
El jutge Llarena va explicar en aquest acte (que ha estat impugnat) que a la investigació no s'ha incorporat cap element probatori que vinculi aquests dos polítics amb l'exercici de la violència desplegada ni que preveiessin la seva utilització en el moment en el qual van desplegar la seva actuació.
D'altra banda, Turull, Rull i Sànchez van demanar poder estar presents en aquesta vista, la qual cosa ha estat denegada per la Sala en entendre que no és «preceptiva la seva presència».
«Valoració política»
En el cas de l'exvicepresident de la Generalitat i líder d'ERC Oriol Junqueras i l'exconseller d'Exteriors i diputat d'ERC al Parlament, Raül Romeva, critiquen en el seu escrit que les resolucions dictades pel jutge Llarena tenen una «valoració política» perquè en moltes d'elles afirma que la independència no pot defensar-se pacíficament.
En aquest recurs, que conté un epígraf amb el títol «La rebel·lió que s'evapora», s'al·lega que imputar aquest delicte és indefensable i que «és una absurditat i causa enrogiment» que es contempli en aquesta causa. Així mateix, el recurs lamenta que l'ordre de processament fa un relat del 20 de setembre i del referèndum de l'1 d'octubre amb una «interpretació totalment esbiaixada».
Els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull i Jordi Sànchez també rebutgen en els seus recursos la rebel·lió perquè, segons diuen, no va haver-hi violència en cap moment.
