Una cinquantena de famílies afectades per l'esfondrament de 144 nínxols del cementiri de Montjuïc de Barcelona del passat setembre va presentar ahir una querella als jutjats barcelonins per presumptes delictes de profanació de cadàver, danys, prevaricació, malversació i falsedat documental. La querella la van presentar els advocats Miguel Durán, Miguel Ángel Durán i José María de Palacio, al costat de la representant dels afectats Núria Miñana, que va lamentar que després de més de nou mesos de l'esfondrament encara desconeixen on tenen als seus familiars: «No sabem si mai més tornarem a saber on estan».
La denúncia va dirigida al president de Cementiris de Barcelona i regidor de Presidència, Eloi Badia; el gerent de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmañan, i l'antropòloga que ha dirigit l'exhumació, Dominika Nociarová, en nom de 20 propietaris dels nínxols, que van posar l'accent en el tracte «lamentable» a les famílies per part de l'Ajuntament i la seva «falta d'interès en l'esclariment dels fets».
Segons l'advocat Palau, en el moment de la investigació s'estava actuant amb retroexcavadoras i «removent els cossos» sense la presència de cap arqueòleg o antropòleg. El consistori va assegurar que «havia sigut un accident fortuït inevitable» però, després de mesos del succés, només hi ha 26 persones identificades antropològicament, i cap prova d'ADN realitzada. Miñana va dir que «l'únic que volien era els seus estimats de nou als seus nínxols».
