23 de febrer de 2020
23.02.2020

Mas supera la inhabilitació en plena reordenació de JxCAT

L'expresident ja podria tornar a la primera línia de la política després d'un càstig de 13 mesos per la consulta del 9-N

22.02.2020 | 23:29
Artur Mas, en una compareixença quan era president de la Generalitat.

L'expresident Artur Mas culmina avui els 13 mesos d'inhabilitació a què va ser condemnat per la consulta del 9-N i pot tornar a primera línia política -si ell vol i amb el beneplàcit de Carles Puigdemont-, en un moment preelectoral a Catalunya i en ple debat de candidats a JxCat. Dofí del que va ser durant 23 anys president de la Generalitat, Jordi Pujol, executor de les retallades en plena crisi i artífex del Procés a partir del 2012, Mas té des d'avui via lliure per ser candidat electoral i exercir un càrrec públic. Però ho farà?

Públicament, Mas ha preferit mantenir l'interrogant sobre si serà candidat: «Des del punt de vista legal, podré a partir de febrer. Des d'un punt de vista polític, no ho sé. I des punt vista personal, seria que no», ha assegurat en entrevistes recents. Organitzador de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014, l'expresident és un referent a l'espai postconvergent, però molt ha plogut des que al gener de 2016, repudiat per la CUP -que es va negar a investir-lo president-, va haver de cedir el testimoni a Puigdemont, i difícilment tindrà cabuda en llocs rellevants en la futura llista electoral de JxCat.

Els sectors més propers a Puigdemont i allunyats del PDeCAT -la formació hereva de CDC- no deixen de veure'l com un convergent que va aplicar retallades i que va estar al capdavant d'una Convergència esquitxada per casos de corrupció, fet pel qual no veurien amb bons ulls que es postulés com a proper candidat de JxCat a la Generalitat.

A més, les seves diferències amb Puigdemont sobre com orientar el Procés són notòries, tot i que Mas ha mantingut les distàncies amb el sector crític encapçalat per la senadora Marta Pascal, excoordinadora general del PDeCAT, una de les veus que li va aconsellar repetir eleccions en lloc de donar un «pas a un costat» el 2016 i que a hores d'ara es planteja crear un altre partit més moderat.

Feina entre bastidors


L'exlíder de CiU s'ha dedicat en els últims mesos a treballar entre bastidors per intentar teixir ponts entre el PDeCAT -que ara presideix David Bonvehí- i Waterloo, des d'on Puigdemont mou els fils del difús espai de JxCat, que abasta no només els hereus de l'antiga Convergència sinó també la Crida Nacional per la República -que lidera Jordi Sànchez des de la presó- i sectors independents que s'han anat apropant a el projecte.

Fa sis anys, Puigdemont era simplement l'alcalde de Girona i Mas, el president que es disposava a liderar, per primera vegada, una consulta sobre la independència que va marcar la seva trajectòria política. Després d'un primer mandat al capdavant de la Generalitat condicionat per les retallades (2010-2012), Mas va virar cap a l'independentisme i, després de ser reelegit en els comicis de finals de 2012, va apostar per organitzar una consulta sobre la independència que va dur a terme el 9 de novembre de 2014 sense l'acord de Govern de Mariano Rajoy i sense fer cas al Tribunal Constitucional.

La consulta del 9-N va ser un èxit organitzatiu de la Generalitat, però el va acabar portant al banc dels acusats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), juntament amb els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs (aquest últim va ser jutjat directament al Tribunal Suprem en ser llavors diputat al Congrés).

Judici històric


El 6 de febrer de 2017, Mas va pujar l'escalinata del TSJC per ser jutjat per desobediència en una de les ja nombroses jornades històriques del procés independentista. Era la primera vegada des de la Transició que es jutjava a algú per la seva actuació com a president, tot i que llavors Mas ja no era inquilí del Palau de la Generalitat.

Un any enrere, Mas havia deixat pas a Puigdemont, en no haver aconseguit que la CUP desistís del seu propòsit de vetar la seva investidura i enviar-lo «a la paperera de la història». El 13 de març de 2017, el TSJC va condemnar Mas per desobediència a dos anys d'inhabilitació, que després el Suprem, en una sentència conegudael 17 de desembre de 2018, va rebaixar a 13 mesos en equiparar-la amb la condemna a Homs. L'execució de la sentència va començar el 23 de gener de 2019, fet pel qual avui acaba la inhabilitació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit