29 de octubre de 2020
29.10.2020
Diari de Girona

El jutge creu que Rússia va oferir a Carles Puigdemont 10.000 soldats i pagar el deute català

La interlocutòria judicial es refereix a les «vinculacions» d'Oriol Soler amb Putin i Assange El magistrat basa les sospites en les gravacions de dues converses de l'exdirigent de CDC Víctor Terradellas amb Madí i Vendrell

28.10.2020 | 23:40
Víctor Terradellas (al centre), sortint del Palau de la Justícia en una imatge d'arxiu.

El jutge que investiga la desviació de fons públics per pagar l'estructura de Carles Puigdemont a Waterloo, així com altres despeses del procés, sospita que, dies abans de la declaració unilateral d'independència (DUI), Rússia li va oferir traslladar a Catalunya 10.000 soldats i pagar el deute català, quelcom que l'expresident català va rebutjar.

Així ho manté el titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, en les interlocutòries d'entrada i registre dels domicilis dels empresaris pròxims a CDC i a ERC detinguts per la Guàrdia Civil –Oriol Soler, David Madí i Xavier Vendrell–, en el marc d'una causa que investiga la desviació de fons públics per pagar les despeses de Puigdemont a Waterloo, i a les quals ha tingut accés El Periódico.

El magistrat basa les seves sospites en dos fitxers d'àudio intervinguts al telèfon de l'exdirigent de CDC Víctor Terradellas, gravacions de dues converses que aquest va mantenir amb Madí i amb Vendrell els dies 14 i 16 de maig del 2018, segons les interlocutòries.

Aquestes converses, segons el magistrat, recolzen la seva tesi en què Terradellas, que va ser responsable de relacions internacionals de CDC, va ser l'interlocutor de Carles Puigdemont amb Rússia en ple procés independentista i que es va estudiar crear una plataforma de criptomonedes per garantir l'«estabilitat financera» de Catalunya.

Segons sosté l'instructor, en les converses gravades Terradellas va explicar que el 24 d'octubre del 2017, tres dies abans de la DUI, el cap d'un «grup rus», creat a l'època de Gorbatxov, amb qui havia contactat en relació amb la plataforma de criptomonedes, va oferir a Puigdemont «comptar amb deu mil soldats i pagar tot el deute català», però l'expresident «es va cagar a les calces».

«Si hagués acceptat, probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat amb l'Estat amb un incert nombre de víctimes mortals», apunta el magistrat, que afegeix que aquest grup rus volia fer de Catalunya «un país com Suïssa».

La interlocutòria afegeix que Vendrell va suggerir a David Madí que comentés la possibilitat de la plataforma de criptomonedes amb Xavier Vinyals –excònsol honorari de Letònia a Barcelona i president de la plataforma proseleccions catalanes, que també va ser detingut en l'operació d'ahir–, ja que és una persona a qui Puigdemont «fa encàrrecs en temes internacionals».

La resolució estableix que el grup de russos amb qui Terradellas treballava tenia interès a «participar en els temes de comunicació» que conjuntament estaven realitzant Vendrell, Madí i Jaume Roures –director general de Mediapro– i, per a això, volien «col·locar una persona en primer nivell» i estaven disposats a invertir-hi entre 100 i 300 milions.

En les converses investigades, Vendrell va expressar, a més, la seva «preocupació» perquè estava «sota vigilància dels serveis secrets» i volia «garantir la màxima seguretat perquè no transcendissin les relacions amb Rússia».

Tota aquesta informació enllaça amb una altra, publicada el novembre del 2019 per El Periódico, que demostra que Víctor Terradellas, president de CatMón, exresponsable de relacions internacional de CDC i persona molt propera a l'expresident català Carles Puigdemont, va oferir, durant les converses que va mantenir a Moscou el 2017 amb un influent exdiputat oficialista i politòleg ben connectat amb el Kremlin, el reconeixement de l'annexió russa de Crimea per part del Govern de la Generalitat a canvi del recolzament del Kremlin a la declaració unilateral d'independència (DUI) catalana.

«Ens vam entrevistar en tres ocasions, acompanyat d'una periodista catalana que em coneix; em volia utilitzar com a contacte perquè jo em dirigís als òrgans de poder (amb aquesta proposta)», va reconèixer Serguéi Markov, exdiputat pel partit oficial Rússia Unida, professor de l'elitista Institut Estatal de Moscou per a les Relacions Internacionals (MGIMO, per les seves sigles en rus), un home que en els últims anys ha anat ocupant importants càrrecs en consells i institucions governamentals de Rússia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit